diumenge, març 26, 2017
Mida del Text

Facem xarxa pel català

06.03.2017

La FOLC i l'STEI organitzen aquesta taula rodona a Palma dilluns 13 de març a les 19 h a la Universitat de les Illes Balears:

L'exposició de la FOLC segueix rodant!

23.01.2017

Després de les Jornades sobre les Llengües Assetjades a Sitges, ara està exposada al Casal Cultural Sant Joan de Térmens (La Noguera):

Crònica de la taula rodona "Surten de la universitat amb la formació adequada els nostres mestres?"

02.12.2016

Tot seguit podeu llegir la crònica de la taula rodona organitzada per la FOLC el passat 10 de novembre al CIEMEN de Barcelona sota el títol "Surten de la universitat amb la formació adequada els nostres mestres? Formació inicial dels mestres i educació sociolingüística". Amb la participació d'Àngels Folch, Mestre i membre de la Sectorial d'Educació de l'ANC; Enric Prats, Professor de Pedagogia Internacional de la Universitat de Barcelona; i Àdam Bertran, Mestre i expert en formació inicial del professorat. Presenta: Elisenda Romeu, Secretària de la FOLC.

Elisenda Romeu presenta la Taula rodona recordant l'origen en el Simposi sobre la promoció de l'ús del català en diferents àmbits, que va tenir lloc l'any 2012 organitzat per la Xarxa d'Entitats i, més concretament en les conclusions en l'àmbit d'educació d'aquest Simposi. La Xarxa d'Entitats va organitzar Taules rodones durant els anys 2014 i 2015 i la FOLC va continuar organitzant-ne a partir del 2015 i ha continuat el 2016 després de la dissolució de la Xarxa.

Llegiu-ne més...

COMUNICAT DE L'ASSEMBLEA DE LA FOLC

10.09.2016

L'Assemblea de la FOLC, reunida a Barcelona amb la participació de representats de les Illes Balears (STEI-Intersindical, Assemblea de Mestres i Professors en català), País Valencià (Escola Valenciana, Intersindical Valenciana, El Tempir), Catalunya del Nord (Federació per la Defensa de la Llengua i la Cultura Catalanes) i Principat de Catalunya (Associació Llengua Nacional, Plataforma per la Llengua, Amics de la Bressola, USTEC-STEs), ha acordat fer públic el següent Comunicat:

PRENGUEM LA INICIATIVA, EXIGIM ELS NOSTRES DRETS LINGÜÍSTICS

Aquests darrers anys la llengua catalana ha continuat discriminada, en més o menys grau, en tots els territoris on es parla, segons la diferent situació política de cada territori, i en tots els casos hem hagut d'actuar amb fermesa davant de cada atac rebut.

Els atacs tenien la intenció de reduir els espais de llibertat que s'havien anat guanyant per a l'ús del català: contra el català com a llengua vehicular de l'ensenyament al Principat de Catalunya, imposant un decret de trilingüisme a les Illes Balears (decret TIL) i al País Valencià reduint les línies de programes d'ensenyament en valencià. Al País Valencià ha estat un atac continu a la nostra llengua, fins i tot tancant RTVV i tallant les emissions de TV3. A la Catalunya del Nord, a la Franja de Ponent (Aragó), a l'Alguer (Sardenya) i al Carxe (Múrcia) el reconeixement oficial hi és encara molt precari i, en aquest context, la llengua té greus dificultats per a créixer o simplement mantenir-se. El Principat d'Andorra és una excepció pel que fa al reconeixement del català, perquè n'és llengua nacional i oficial.

Llegiu-ne més...

Voteu el Premi Martí Gasull

25.01.2017

La Bressola ha quedat finalista del Premi Martí Gasull organitzat per la Plataforma per la Llengua: enhorabona! Els altres candidats són la Comunitat Sikh de Catalunya i l'associació Softcalà.

Us enviem l'enllaç per votar i donar el vostre suport als companys de la Catalunya Nord:

http://www.premimartigasull.cat/nominats-2016/votar/2/la-bressola

 

 

L'exposició de la FOLC viatjarà a Sitges

22.12.2016

L'USTEC acollirà l'exposició "1714-2014 Una llengua cap a la Llibertat" durant les jornades Llengües assetjades que tindran lloc al Palau Maricel de Sitges durant els dies 13 i 14 de gener de 2017.

Nova taula rodona sobre educació

26.10.2016

Hem organitzat una taula rodona sobre la formació inicial dels mestres pel proper dia 10 de novembre a la sala d'actes del CIEMEN, us hi esperem!

Un record a Jordi Carbonell

01.09.2016

Jordi Carbonell i de Ballester (Barcelona 1924-2016) ens ha deixat aquest mes d'agost. N'hi ha hagut pocs com ell que hagin ajuntat la condició de gran patriota i intel·lectual i filòleg eminent.

L'any 2014, en el context de la celebració del centenari de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, Blanca Serra i Puig, vicepresidenta de la FOLC, va realitzar per encàrrec de la Presidència de l'IEC i de la seva Filial  la Societat Catalana de Pedagogia una breu història de la Secció Filològica destinada a estudiants d'ESO, Batxillerat i Formació Professional, per tant a noies i nois d'entre 14-18 anys. Aquest treball, per ara inèdit, conté entrevistes en què membres de la Secció Filològica expliquen com van arribar a interessar-se per la filologia catalana i fan un repàs a les seves activitats i treballs dins i fora de la S.F i donen algunes opinions sobre l'estat de salut de la llengua catalana. Un dels entrevistats va ser Jordi Carbonell que en una llarga conversa a casa seva va parlar de la seva passió per la llengua i el país.

La publicació de les seves paraules ens semblen el millor record que li podem dedicar.

Blanca Serra i Puig

Vicepresidenta de la FOLC

 

ENTREVISTA A JORDI CARBONELL I DE BALLESTER Barcelona (Barcelonès), 1924-Barcelona 2016. Data d’ingrés a la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans:10.05.1972

1.- Vostè, segons l’Anuari de l’IEC, va ser nomenat membre numerari el 1972 a la Secció Filològica, però la seva relació de treball amb l’IEC i amb la Secció és molt més  antiga:  quan va entrar en contacte amb l’Institut i quines feines hi va fer?

En el moment en què l’Institut decideix no claudicar davant la dictadura triomfant que s’havia proposat anorrear-lo i es planteja seguir treballant en la clandestinitat, és a dir a partir dels primers anys quaranta, jo començo a treballar com a secretari redactor a la secretaria general amb el doctor Ramon Aramon. Ja abans havia freqüentat els Estudis Universitaris Catalans, que en cases particulars donaven formació en la recerca. Amb una universitat com la que hi havia en aquells moments, hostil i d’esquena al país, els EUC i l’IEC constituïen l’espina dorsal de la formació tècnica i intel·lectual per aquells que volíem fer recerca seriosa sobre el país.

Llegiu-ne més...

Més articles...

Pàgina 1 de 17

Inici
Anterior
1