Representants de les principals entitats que treballen en favor de les llengües minoritzades gallega (AMESA), basca (Euskalgintzaren Kontseilua), catalana (Plataforma per la Llengua, Ã’mnium Cultural, ACPV, Escola Valenciana, FOLC i CIEMEN) i asturiana (Iniciativa Pol Asturianu) s’han concentrat aquest matà davant el Congrés dels Diputats abans de l’inici del debat de la llei general audiovisual, perquè la norma que es pretén aprovar no donarà més que petites passes que no garantiran la igualtat lingüÃstica. Hi han intervingut representants de les diferents entitats: Marcos Maceira (A MESA), Paul Bilbao (Kontseilua), Francesc Marco (Plataforma), Elena Jiménez (Ã’mnium), Ruben Pitchart (ACPV), Maria Nebot (Escola Valenciana), Daniel Condeminas (assessor de la FOLC) i Ivan Llera (Iniciativa pol Asturianu).
En primer lloc han denunciat que se tracta d’una llei que no respon a la realitat lingüÃstica existent a l’Estat: «Hem de tenir en compte que esta llei és una transposició de la directiva de la Unió Europea precisament per a donar cabuda a la producció europea. D’aquesta forma, es defuig de la realitat lingüÃstica europea, donant una presència indigna a les llengües pròpies de l’Estat. Pensem sincerament que s’ha perdut l’oportunitat per a l’igualat i que la llei invisibilitzarà les nostres llengües en les pantalles. És més, es perpetuarà la vulneració dels drets».AixÃ, els representants de les entitats han fet referència al procés d’elaboració de la llei: «Els agents socials en favor de las llengües hem mantingut una actitud proactiva, fent aportacions concretes als avantprojectes, traslladant als partits les nostres propostes, activant a la ciutadania per a demostrar la existència d’una demanda social. Tot i això, s’han menystingut les nostres peticions, pel que se pot dir que la demanda ciutadana no ha estat en absolut tinguda en compte en aquesta llei».
A més, han recordat diversos elements recollits en la declaració consensuada junt amb altres agents: “Si bé la pressió polÃtica i social exercida per les entitats ha estat determinant per a incloure mÃnims per a totes les llengües tant pel que fa a les quotes de catà leg de les plataformes i retransmissions de TVE, com en el finançament anticipat, els canvis introduïts són clarament insuficients i testimonials en representar entre el 0,35% i el 2,55% del conjunt. És a dir, les quotes que s’establiran amb el suposat objectiu de garantir la pluralitat lingüÃstica són testimonials.
I és que, tal com han afirmat les entitats, la legislació general audiovisual sols ha establert percentatges obligatoris de continguts mÃnims i finançament per al castellà , sense cap indicació ni reconeixement per a altres llengües existents en l’Estat espanyol fora de la retòrica buida de contingut. Això impedeix que infants, joves i públic en general gaudeixin en la seua llengua de l’à mplia oferta disponible en programes de televisió, sèries i pel·lÃcules. «Dissortadament la nova llei no suposa canvis significatius en aquest sentit» han afirmat.
Per a finalitzar, els agents a favor de las llengües minoritzades han volgut reiterar el seu compromÃs de seguir treballant: «És cert que en aquesta ocasió no s’han complert els objectius previstos i que aprovaran una llei que invisibilitza la presència de les nostres llengües. Tanmateix, seguirem treballant per a crear les condicions adients per a viure en les nostres llengües, aixà com perquè aquestes guanyen espais, entre aquests les pantalles» han subratllat.
< Anterior | Següent > |
---|