dijous, juny 04, 2020
Mida del Text

Reptes i oportunitats del català al segle XXI

25.05.2020

L'ANC de les Corts organitza una xerrada virtual amb la Blanca Serra, Vicepresidenta de la FOLC i la Teresa Creus, pedagoga, aquest dijous dia 28 de maig a les 19 h a la plataforma Jitsi Meet amb accés lliure entrant a l'enllaç https://meet.jit.si/catalàseglexxi

X Setmana per la Llengua

21.04.2020

Un any més, i ja en són deu, la FOLC publica "La setmana per la Llengua", on hi trobareu moltes de les activitats relacionades amb la llengua catalana que es fan arreu del territori pels volts d'aquest Sant Jordi. Malgrat les circumstàncies que estem vivint, volem compartir amb vosaltres les activitats que continuen vigents, algunes amb un nou format, i seguir promocionant la llengua catalana. Bon Sant Jordi a tothom!


 

 

STEPV defensa en el Tribunal Suprem el decret d’usos lingüístics

24.02.2020

El Sindicat de Treballadores i Treballadors de l’Ensenyament del País Valencià – Intersindical Valenciana (STEPV) acudirà demà al Tribunal Suprem per defensar la legalitat del DECRET 61/2017, de 12 de maig, del Consell, pel qual es regulen els usos institucionals i administratius de les llengües oficials en l'Administració de la Generalitat Valenciana. Demà, dimarts 25 de febrer, tindrà lloc una vista oral en el TS per determinar sobre el recurs de cassació presentat per la Generalitat Valenciana i l’STEPV contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana que va anul·lar 13 articles i una disposició final del decret. Aquesta sentència va ser dictada a partir dels recursos presentats pel sindicat CSIF i dos dirigents del PP.

El Sindicat, única entitat que ha defensat als tribunals la legalitat del decret d’usos lingüístics, espera que el TS tinga en compte la seua pròpia jurisprudència i les sentències del Tribunal Cosntitucional per deixar sense efecte la sentència del TSJCV.

Jornades de comunicació i llengua a la comarca del Matarranya

22.01.2020

Aquest proper dissabte, tindrà lloc  a Calaceit l’acte central de les Jornades de comunicació i llengua de la comarca del Matarranya, amb una taula rodona que comptarà amb la participació del president de l’IEC i d’experiències de comunicació amb la llengua pròpia.

Hi intervindran:

Joandomènec Ros i Aragonès, President de l’Institut d’Estudis Catalans

Àlex Susanna i Nadal, escriptor i director de la Fundació Vila Casas

Daniel Condeminas i Tejel, consultor en comunicació

Carles Terès Bellès, escriptor i periodista, director en funcions de Temps de Franja

Jorge Puig i Ferrer, periodista de Ràdio Matarranya

La presentació de la taula anirà a càrrec de Joaquim Raimon Montclús i Esteban, president de l’Associació Cultural del Matarranya, i la moderarà Ferran Bladé Pujol, director dels Serveis Territorials del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya a les Terres de l’Ebre.

Les jornades estan organitzades per l’Associació Cultural del Matarranya (ASCUMA), l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i els Serveis Territorials de Cultura a les Terres de l’Ebre de la Generalitat de Catalunya, i compten amb la col·laboració de l’Ajuntament de Calaceit i de la Federació d’Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC).

Dia i hora: Dissabte 25 de gener, a les 11:15 h.

Lloc: Saló de plens de l’Ajuntament de Calaceit

Escola Valenciana organitza l'escola a casa

07.05.2020

Escola Valenciana engega una nova iniciativa anomenada "Escola a casa" que posa a disposició de tothom un conjunt de recursos didàctics que xiquetes i xiquets poden realitzar des de casa. Us convidem a fer-hi un cop d'ull!

 

 

 

Commemoració any Badia i Margarit

06.04.2020

Una biografia: Antoni M. Badia i Margarit, un savi senyor de Barcelona

Anar a treballar o a visitar el doctor Badia, suposava anar al cor de Barcelona, al carrer de la Portaferrissa, a un d’aquells pisos molt grans de la Barcelona a tocar de la Rambla; el pis era absolutament ple de llibres i records de tota una vida dedicada a la saviesa lingüística en companyia de la seva dona Maria Cardús, en els més variats vessants: la lingüística històrica, la gramàtica, la dialectologia, l’onomàstica, l’assaig històric i sociològic sobre la llengua, la sociolingüística i, per descomptat, la docència universitària.

Era home d’innombrables i ambicioses iniciatives, des de l’Atles Lingüístic del Domini Català, proposat per ell conjuntament amb Germà Colon fins a estudis com La llengua dels barcelonins. Resultats d’una enquesta sociològico-lingüística, treballs que tots ells requerien la col·laboració de grups entusiastes d’altres professors i d’alumnes, cosa que el professor Badia aconseguia plenament començant per la seva pròpia família.

La lleva del biberó

Nascut a Barcelona el 1920, Antoni M. Badia i Margarit és de l’anomenada lleva que va agafar-los la guerra d’adolescents: el futur professor Badia assistia a oficis religiosos en privat, en uns moments que l’exercici públic de les creences religioses era clarament reprimit; així, contava ell, va conèixer la seva futura muller, la també filòloga i col·laboradora seva Maria Cardús, una persona de gran importància en la seva vida personal i científica.

Interessat des d’un primer moment per l’estudi de la llengua, es llicencia en filologia romànica a la Universitat de Barcelona (1943) i freqüenta els Estudis Universitaris Catalans. Tota la seva vida estarà vinculat a aquestes dues institucions: La Universitat de Barcelona, de la qual va ésser alumne, professor, catedràtic i Rector i l’Institut d’Estudis Catalans, promotor dels Estudis Universitaris Catalans, en el qual ingressà com acadèmic el 1968 després de fer-hi nombrosos treballs i la Secció Filològica del qual va presidir de 1989 a 1995.

Intensa activitat docent

Badia entra com a professor a la Universitat molt jove i n’esdevé catedràtic de Gramàtica Històrica de Llengua Espanyola el 1948 quan no tenia ni trenta anys. Ha d’acostar-se al català des de la llengua espanyola, doncs aleshores encara era impensable l’estudi científic del català a la màxima institució docent catalana. Des de la càtedra duu a terme una intensa activitat tant d’investigació en el camp de la lingüística històrica, sobretot catalana, com és el cas de la seva tesi doctoral de morfologia històrica, i d’altres estudis d’aspectes morfològics, sintàctics, fonètics, semàntics o d’estudi i edició de textos catalans antics com Les Regles d’esquivar vocables o mots grossers o pagesívols text del segle XV; com de formació d’investigadors. Casa seva era un perllongament de la tasca universitària on reunia sovint alumnes i col·laboradors per perfilar el treball d’enquesta per al futur Atles lingüístic del Domini Català o per a l’estudi sobre la llengua dels barcelonins.

La seva projecció internacional com a estudiós de la lingüística romànica sortí reforçada després de portar la secretaria del Setè Congrés Internacional de Lingüística (Filologia) romànica el 1953, el congrés que permeté donar una projecció de normalitat a la llengua catalana en uns temps molt penosos per a la catalanitat. i els estudis catalans.

Llegiu-ne més...

Crònica de les Jornades de comunicació i llengua al Matarranya

29.01.2020

El dissabte 25 de gener, al saló de plens de l’Ajuntament de Calaceit, es va celebrar l’acte central de les Jornades de comunicació i llengua de la comarca del Matarranya, amb la taula rodona intitulada experiències de comunicació amb la llengua pròpia.

L’acte va comptar amb les intervencions de Joandomènec Ros. President de l’Institut d’Estudis Catalans, Àlex Susanna, escriptor i director de la Fundació Vila Casas, Daniel Condeminas, consultor en comunicació, Carles Terès, escriptor i periodista, director en funcions de la revista Temps de Franja i Jorge Puig, periodista de Ràdio  Matarranya.

La presentació de la taula va anar a càrrec de Joaquim Montclús, president de l’Associació Cultural del Matarranya, i la va moderar Ferran Bladé, director dels Serveis Territorials del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya a les Terres de l’Ebre.


Juntament amb les experiències en el camp dels mitjans de comunicació que van explicar Carles TerèsJorge Puig, tant a nivell de premsa escrita i ràdio, com l’informatiu televisiu “Al Dia. Territori Sènia” que abarca les comarques de les Terres de l'Ebre, el Matarranya, els Ports i el Maestrat, posat en marxa el 2016, cal destacar la presentació a la Franja de la campanya “Per la reciprocitat plena i l’espai de comunicació en català” impulsada per la FOLC. A la seva intervenció, Daniel Condeminas va convidar a les persones assistents a adherir-se al manifest d’aquesta campanya. Així mateix, va explicar quines oportunitats, potencials, s’obren a la reciprocitat televisiva i a la presència de la llengua catalana a les plataformes digitals davant la futura transposició de la Directiva Europea de Serveis de comunicació audiovisual, que caldrà fer via la reforma de la “Ley General del Audiovisual”.

Àlex Susanna va defensar el paper de l’educació i la cultura com a eines per a fer coincidir l’espai lingüístic compartit amb el comunicatiu. Joandomènec Ros, va fer una panoràmica sobre l’ús de les llengües a la comunitat científica i la preeminència de l’anglès davant la resta d’idiomes que són, però, claus per a la divulgació de la ciència, tot destacant el paper de l’IEC a l'hora de recolzar les publicacions científiques en català.

Llegiu-ne més...

Crònica de la presentació a Barcelona de la campanya de la FOLC per la reciprocitat plena i l'espai de comunicació en català.

22.10.2019

 

La presentació tingué lloc el 26 setembre de 2019 al Col·legi de Periodistes de Catalunya amb les intervencions de Joandomènec Ros, president de l'Institut d'Estudis Catalans; Carles Salvadó, president de la fundació puntCAT; i Daniel Condeminas i Tejel, consultor en comunicació, coordinador tècnic de la campanya. Presenta: Blanca Serra i Puig, Vicepresidenta de la FOLC. Modera: Josep Gifreu, periodista, professor emèrit de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.

 

Obrí l'acte Blanca Serra donant la benvinguda a les personalitats i entitats presents, presentà la FOLC, les entitats que en formen part i els objectius de la campanya, recordant la Taula rodona organitzada també per la FOLC del 25 de maig del 2017. Explicà que la campanya començaria amb la difusió del Manifest i que vol implicar sobretot el món de la comunicació (persones i empreses), la societat civil i les institucions (governs, parlaments i municipis). L'adhesió al Manifest està oberta a tothom. Finalment tingué un record per Carme Forcadell, assistent a l'acte del 2017 i féu una breu referència a la situació política a Catalunya.

 

Josep Gifreu es va referir breument a la reivindicació de l'espai de comunicació en català destacant que la història dels darrers anys amb els governs del PP no l'havien afavorit i que sense el País Valencià no serem res en aquest àmbit. El problema que se'ns plateja és disposar d'un ciberespai que sigui una nova aldea del català en la Babel internacional. Finalment va destacar la importància de les empreses històriques de la comunicació existents públiques i privades per a la consolidació d'aquest espai de comunicació.

 

Joandomènec Ros va explicar que l'IEC té membres de tots els Països Catalans i el seu espai de comunicació científica són els Països Catalans, així com també la UCE que aplega professors i alumnes d'aquest àmbit territorial. El que sorprèn és que hi hagi tantes dificultats per a l'existència d'un espai de comunicació en català compartit, sobretot tenint en compte els casos espanyol i francès. Per això considerà que cal insistir en els objectius. I va acabar dient que la política general no és bona, però que ha millorat els darrers anys al País Valencià i a les Illes i que si entre tots ho treballem alguna cosa s'aconseguirà i en allò que l'IEC pugui, la FOLC hi pot comptar.

 

Carles Salvadó començà explicant què era la fundació puntCat i destacà la importància de disposar del domini  .cat a internet per identificar la nostra llengua i cultura. Féu referència en la manca d'equilibri lingüístic i cosiderà que feia feredat que obrissis la TV i tinguessis el panorama de 4 canals en català i 36 en castellà. La paritat no es compleix en un mitjà bàsic com és la TV. Va acabar afirmant que es pot assumir un cert lideratge des dels governs autonòmics i des de la societat civil i, en aquest darrer cas, va dir que teníem actors transversals que ho podien permetre com la Federació Llull o la FOLC, i que des de la Fundació puntCat podien donar un cop de mà.

 

 

Daniel Condeminas explicà els detalls tècnics de la campanya començant per un formulari a www.folc.cat/form on recollir les adhesions al Manifest i l'ús prioritari de les xarxes socials amb la col·laboració de centenars de persones escampades per tot el país que hi vulguin col·laborar. Es tracta d'anar sumant gent i més gent, que s'adhereixi al Manifest. També es referí al fet de disposar d'una eina fàcil de compartir que eren una sèrie de vídeos individuals de persones del País Valencià, de les Illes i del Principat que havien fet arribar a la FOLC que contenien missatges a favor dels objectius de la campanya. Una altra part de la campanya serà el treball que la FOLC s'ha proposat amb el conjunt d'institucions i corporacions televisives en les properes setmanes i mesos.

 

Llegiu-ne més...

Més articles...

Pàgina 1 de 25

Inici
Anterior
1