dimecres, octubre 16, 2019
Mida del Text

Des de la FOLC ens adherim al manifest de Lafede.cat – organitzacions per a la justícia global, davant la sentència del procés

DAVANT LA SENTÈNCIA DEL PROCÉS UNA CRIDA A LA LLIBERTAT COM A ESPAI DE CONSENS

 

Avui 14 d’octubre hem conegut la sentència del Tribunal Suprem del judici als líders de la societat civil i representants polítics. Una sentència que condemna a:

Oriol Junqueras per sedició i malversació, a 13 anys de presó

Jordi Turull per sedició i malversació, a 12 anys de presó

Raül Romeva per sedició i malversació, a 12 anys de presó

Dolors Bassa per sedició i malversació, a 12 anys de presó

Carme Forcadell per sedició, a 11 anys i 6 mesos de presó

Quim Forn per sedició, a 10 anys i 6 mesos de presó

Josep Rull per sedició, a 10 anys i 6 mesos de presó

Jordi Sànchez per sedició, a 9 anys de presó

Jordi Cuixart per sedició, a 9 anys de presó

Meritxell Borràs per desobediència, a 60.000 € de multa

Carles Mundó per desobediència, a 60.000 € de multa

Santi Vila per desobediència, a 60.000 € de multa

Les entitats socials sotasignades, representants de diferents sectors del nostre país i compromeses amb els valors de la pau i el diàleg com a principis indestriables de tota societat democràtica,

MANIFESTEM:

PRIMER: Entenem que aquesta sentència significa la culminació d’un procés de judicialització de la política, punt al qual mai no s’hauria d’haver arribat.

SEGON: Manifestem el nostre desacord amb la sentència, que no resol el conflicte polític, i denunciem la injustícia a la qual s’enfronten totes les persones condemnades.

Denunciem les conseqüències greus que aquesta sentència té sobre els drets polítics de la ciutadania i els drets de manifestació, d’expressió, de lliure associació i de dissidència política, suposant un retrocés per a la qualitat democràtica de la nostra societat.

Denunciem les greus conseqüències que la sentència té per a la normalitat política a Catalunya i els seus efectes per a l’autogovern de la Generalitat.

TERCER: Treballarem per la llibertat de les persones condemnades des d’amplis espais de consens socials i polítics a Catalunya i Espanya.

Fem una crida als partits polítics i a institucions públiques per trobar el camí de la política posant fi a la judicialització d’un conflicte polític.

Fem una crida a la ciutadania a participar a les mobilitzacions de tots els espais compartits que contribueixen a reforçar la cohesió i la convivència des de la fermesa en les reivindicacions dels drets democràtics i les llibertats.

La FOLC considera injusta i incomprensible la decisió de l'advocacia de l'Estat

L'Advocacia de l'Estat considera que la Generalitat Valenciana s'ha de comunicar en castellà amb les administracions catalanes i balears perquè el valencià és «només oficial a la comunitat valenciana».

Aquesta decisió d'oposició al recurs de cassació presentat per la Generalitat Valenciana i el STEPV-Intersindical Valenciana, és injusta perquè limita l'ús de la llengua entre administracions que la comparteixen i està en contradicció amb l'article 3.3 de la Constitució Espanyola (en versió castellana): «La riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección».

L'Advocacia de l'Estat no ha tingut en compte aquest article, perquè en la decisió no hi ha ni respecte ni protecció del valencià i només hi ha una imposició injustificada del castellà i discriminació de l'ús del valencià, emparant-se en arguments legalistes. Quan es basa l'argumentació en «el principio de legalidad y de jerarquía normativa», sense tenir en compte res més, ja està tot dit. La llei ha de servir a les persones, no ha d'anar contra les persones i els seus drets lingüístics.

La decisió és també incomprensible, perquè ¿com pot ser il·legal l'ús de la llengua pròpia per comunicar-se entre si la gent que la parla? ¿De què serveix la llei i els arguments legalistes si al final s'arriba a decisions incomprensibles? Portant l'argumentació a un context comparable es pot entendre millor: ¿Què passaria si una llei prohibís relacionar-se en castellà dues regions espanyoles com Múrcia i Castella-la Manxa?

La decisió de l'Advocacia de l'Estat genera malestar i perplexitat i és paradigmàtica de com amb arguments legalistes, es pot arribar a prendre decisions absurdes, que són ofensives per als parlants a qui se'ls prohibeix l'ús de la seva llengua. A qui fa mal que valencians, catalans i balears es puguin relacionar en la llengua que comparteixen? Un Estat que es considera democràtic ha d'imposar un ús restrictiu d'una llengua que hauria de merèixer respecte i protecció?

També es podria afegir que la decisió és imprudent, tenint en compte les circumstàncies polítiques actuals. Estaria bé, que ja que no hi ha ni respecte ni protecció, ni que sigui per prudència, es reconsiderés la decisió.

Federació d'Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC)

 

 

Acte de presentació de la campanya "Per la reciprocitat plena i l'espai de comunicació en català"

 

Ens complau convidar-vos a la presentació de la campanya PER LA RECIPROCITAT PLENA I L’ESPAI DE COMUNICACIÓ EN CATALÀ que la FOLC organitza el  dijous 26 de setembre de 2019 a les 19:30 h al Col·legi de Periodistes de Catalunya amb els següents participants:

Joandomènec Ros i Aragonès, president de l’Institut d’Estudis Catalans

Carles Salvadó i Usach, president de la fundació puntCAT

Daniel Condeminas i Tejel, consultor en comunicació i coordinador tècnic de la campanya

Presenta: Blanca Serra i Puig, vicepresidenta de la FOLC

Modera: Josep Gifreu i Pinsach, periodista, comunicòleg i professor emèrit de la UPF

 

L' aforament és limitat i haurieu de confirmar l' assistència a Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessiteu que el JavaScript estigui habilitat per a mostrar-la o trucant al 93.410.31.55

 

IMPORTANT, Formulari d'adhesió i canal youtube ja disponibles!

Mitjançant la barra lateral podeu accedir a les dues novetats del web de la FOLC.

Amb el Formulari us podeu adherir al manifest per la reciprocitat plena i l’espai de comunicació en català.

Al Canal Youtube podreu veure tots els vídeos de suport que tenim.

Feu-ne difusió!

Contra la sentència, LLIBERTAT I AMNISTIA ARA!

La Federació d'Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC) considera injusta i una revenja infame la sentència del Tribunal Suprem espanyol que condemna els polítics catalans a penes d'entre 9 a 13 anys, perquè votar no pot ser mai un delicte. La gravetat de les penes és més una revenja política que una acció de justícia.

La FOLC també considera que la sentència no té base legal perquè el dret internacional que reconeix el dret a l'autodeterminació ratificat pel govern espanyol preval sobre el dret espanyol, tal com reconeixen els articles 10.2 i 96 de la constitució espanyola. D'altra banda, tothom sap que el judici que els ha condemnat està ple d'irregularitats jurídiques que han vulnerat els drets més elementals dels acusats.

Volem també manifestar la nostra solidaritat amb els presos i preses polítiques amb el desig que les penes no s'arribin mai a complir.

Davant la injustícia i les irregularitats jurídiques i legals LLIBERTAT I AMNISTIA ARA!

Primeres entitats i persones signants del manifest

Ahir es va celebrar l'acte de presentació de la campanya "Per la reciprocitat plena i l'espai de comunicació en català", organitzat per la FOLC al Col·legi de Periodistes de Catalunya. La taula rodona estava formada per en Joandomènec Ros i Aragonès (president de l'Institut d'Estudis Catalans), en Carles Salvadó i Usach (president de la fundació puntCat) i en Daniel Condeminas i Tejel (consultor en comunicació i coordinador tècnic de la campanya). La presentadora de l'acte va ser la Blanca Serra i Puig, vicepresidenta de la FOLC, i el va moderar en Jodep Gifreu i Pinasch, periodista, comunicòleg i professor emèrit de la UPF. A més, l'acte va comptar amb la presència destacada de personalitats vinculades als sectors de la cultura, la llengua i els mitjans de comunicació.

Primers signants:

PERSONES

Bernat Joan, catedràtic de llengua i literatura catalanes.
Maria Teresa Ferrer, presidenta  de l’Obra Cultural Balear a Formentera
Cris Juanico, cantautor
Pau Debon, cantant
Kilian Sebrià, periodista
Isona Passola, presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català
Albert Om, periodista
Joandomènec Ros, president de l’Institut d’Estudis Catalans
Carles Salvadó, president de la Fundació puntCAT
Rafa Xambó, profesor de la Universitat de València i músic
Amàlia Garrigós, periodista i activista cultural
Natxo Badenes, president d’Escola Valenciana
Anna Moner, escriptora i artista plàstica
Vicent Pitarch, sociolingüista i professor de la Universitat Jaume I
Vicent Maurí i Genovès, portaveu Intersindical Valenciana
Josep Gifreu, professor emèrit de la UPF
Daniel Condeminas, consultor en comunicació
Albert Font-Tarrés, educador social i periodista
Rafel Castellanos i Llorenç, enginyer
Joan Francesc López Casasnovas, filòleg i poeta
Enric Borras Abelló, periodista
Jordi Fortuny i Batalla, periodista
Marçal Llimona Creixéll, periodista
Maria del Mar Vilà Paretas
Joan Sabaté Salazar, professor universitari
Sergi Santigosa
Albert Biescas
Joan-Pere Le Bihan Rullan, mestre jubilat
Carles José i Solsona, director general de l'associació de productors APIC
Gerard Gort Oliver, periodista
Josep Miquel Vidal Jordi, funcionari GOIB
Neus Sanz Gómez, professora
Elisabet Abeyà Lafontana, mestra i escriptora
Antoni Adrover Lafontana
Joan Galma Perelló
Màriam Serrà Fernàndez, lingüista i escriptora
Catalina Garcies Alzamora, bibliotecrària i filològa
Maria Montserrat Munar Servera, auxiliar d'administració
Bartomeu Ramon Sureda, professor
Francesc Artigues Estarellas, professor jubilat
Maria Magdalena Obrador Colom, assessora lingüística


ENTITATS

Grup de Periodistes Ramon Barnils, Institut d'Estudis Eivissencs, Obra Cultural Balear (OCB) de Formentera, STEPV-Intersindical Valenciana, Escola Valenciana, Associació Llengua Nacional, El Tempir. Elx, APLEC (Ass. Per l'Ensenyament del català), Arrels Països Catalans, Escola Arrels de Catalunya Nord, STEI Intersindical Illes Balears, BAULA col·lectiu Dones PPCC. Mallorca, Federació d'Entitats de Defensa de la Llengua catalana a Catalunya Nord, USTEC•STEs-IAC, Obra Cultural Balear (OCB), Acció Cultural de Menorca, Amics de la Llengua Barcelona

Manifest per la reciprocitat plena i l’espai de comunicació en català

La reivindicació de la reciprocitat televisiva té una llarga tradició. Comença l'any 1985 amb la xarxa de repetidors de TV3 al País Valencià i sobretot amb la campanya d'ACPV «Televisió sense fronteres», una ILP que va aconseguir més de 600.000 signatures de suport l'any 2009 i fou rebutjada per la Mesa del Congrés espanyol el 2010. Els anys 2015 a 2017 la xarxa d'entitats «Enllaçats per la Llengua» va portar a terme una campanya per un espai de comunicació en català amb l'eslògan «una llengua amb senyal» que es va estendre a tot el territori: Castelló de la Plana, Fraga, València, Barcelona, Elx , l'Alguer i Prada de Conflent. L'any 2016 la Plataforma per la Llengua va iniciar la campanya «El català sense fronteres», el 2017 ACPV tornà a reivindicar la «Televisió sense fronteres» i la FOLC (Federació d'Organitzacions per la Llengua Catalana)(*) aquell mateix any va organitzar una Taula rodona «Per la reciprocitat plena i la creació del Consell Audiovisual en català» amb representants de les tres corporacions dels governs autonòmics de Catalunya, el País Valencià i les Illes i una representació de la Catalunya del Nord.

Llegiu-ne més...

IX Setmana per la Llengua als Països Catalans

15.04.2019

La FOLC ha organitzat un any més la Setmana per la Llengua on s’exposen les activitats per la llengua que diferents entitats i institucions duen a terme al voltant de la setmana  de Sant Jordi arreu dels Països Catalans.

 

Més articles...

Pàgina 1 de 24

Inici
Anterior
1