DAVANT LA SENTÈNCIA DEL PROCÉS UNA CRIDA A LA LLIBERTAT COM A ESPAI DE CONSENS

 

Avui 14 d’octubre hem conegut la sentència del Tribunal Suprem del judici als líders de la societat civil i representants polítics. Una sentència que condemna a:

Oriol Junqueras per sedició i malversació, a 13 anys de presó

Jordi Turull per sedició i malversació, a 12 anys de presó

Raül Romeva per sedició i malversació, a 12 anys de presó

Dolors Bassa per sedició i malversació, a 12 anys de presó

Carme Forcadell per sedició, a 11 anys i 6 mesos de presó

Quim Forn per sedició, a 10 anys i 6 mesos de presó

Josep Rull per sedició, a 10 anys i 6 mesos de presó

Jordi Sànchez per sedició, a 9 anys de presó

Jordi Cuixart per sedició, a 9 anys de presó

Meritxell Borràs per desobediència, a 60.000 € de multa

Carles Mundó per desobediència, a 60.000 € de multa

Santi Vila per desobediència, a 60.000 € de multa

Les entitats socials sotasignades, representants de diferents sectors del nostre país i compromeses amb els valors de la pau i el diàleg com a principis indestriables de tota societat democràtica,

MANIFESTEM:

PRIMER: Entenem que aquesta sentència significa la culminació d’un procés de judicialització de la política, punt al qual mai no s’hauria d’haver arribat.

SEGON: Manifestem el nostre desacord amb la sentència, que no resol el conflicte polític, i denunciem la injustícia a la qual s’enfronten totes les persones condemnades.

Denunciem les conseqüències greus que aquesta sentència té sobre els drets polítics de la ciutadania i els drets de manifestació, d’expressió, de lliure associació i de dissidència política, suposant un retrocés per a la qualitat democràtica de la nostra societat.

Denunciem les greus conseqüències que la sentència té per a la normalitat política a Catalunya i els seus efectes per a l’autogovern de la Generalitat.

TERCER: Treballarem per la llibertat de les persones condemnades des d’amplis espais de consens socials i polítics a Catalunya i Espanya.

Fem una crida als partits polítics i a institucions públiques per trobar el camí de la política posant fi a la judicialització d’un conflicte polític.

Fem una crida a la ciutadania a participar a les mobilitzacions de tots els espais compartits que contribueixen a reforçar la cohesió i la convivència des de la fermesa en les reivindicacions dels drets democràtics i les llibertats.

L'Advocacia de l'Estat considera que la Generalitat Valenciana s'ha de comunicar en castellà amb les administracions catalanes i balears perquè el valencià és «només oficial a la comunitat valenciana».

Aquesta decisió d'oposició al recurs de cassació presentat per la Generalitat Valenciana i el STEPV-Intersindical Valenciana, és injusta perquè limita l'ús de la llengua entre administracions que la comparteixen i està en contradicció amb l'article 3.3 de la Constitució Espanyola (en versió castellana): «La riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección».

L'Advocacia de l'Estat no ha tingut en compte aquest article, perquè en la decisió no hi ha ni respecte ni protecció del valencià i només hi ha una imposició injustificada del castellà i discriminació de l'ús del valencià, emparant-se en arguments legalistes. Quan es basa l'argumentació en «el principio de legalidad y de jerarquía normativa», sense tenir en compte res més, ja està tot dit. La llei ha de servir a les persones, no ha d'anar contra les persones i els seus drets lingüístics.

La decisió és també incomprensible, perquè ¿com pot ser il·legal l'ús de la llengua pròpia per comunicar-se entre si la gent que la parla? ¿De què serveix la llei i els arguments legalistes si al final s'arriba a decisions incomprensibles? Portant l'argumentació a un context comparable es pot entendre millor: ¿Què passaria si una llei prohibís relacionar-se en castellà dues regions espanyoles com Múrcia i Castella-la Manxa?

La decisió de l'Advocacia de l'Estat genera malestar i perplexitat i és paradigmàtica de com amb arguments legalistes, es pot arribar a prendre decisions absurdes, que són ofensives per als parlants a qui se'ls prohibeix l'ús de la seva llengua. A qui fa mal que valencians, catalans i balears es puguin relacionar en la llengua que comparteixen? Un Estat que es considera democràtic ha d'imposar un ús restrictiu d'una llengua que hauria de merèixer respecte i protecció?

També es podria afegir que la decisió és imprudent, tenint en compte les circumstàncies polítiques actuals. Estaria bé, que ja que no hi ha ni respecte ni protecció, ni que sigui per prudència, es reconsiderés la decisió.

Federació d'Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC)

Ens complau convidar-vos a la presentació de la campanya PER LA RECIPROCITAT PLENA I L’ESPAI DE COMUNICACIÓ EN CATALÀ que la FOLC organitza el  dijous 26 de setembre de 2019 a les 19:30 h al Col·legi de Periodistes de Catalunya amb els següents participants:

Joandomènec Ros i Aragonès, president de l’Institut d’Estudis Catalans

Carles Salvadó i Usach, president de la fundació puntCAT

Daniel Condeminas i Tejel, consultor en comunicació i coordinador tècnic de la campanya

Presenta: Blanca Serra i Puig, vicepresidenta de la FOLC

Modera: Josep Gifreu i Pinsach, periodista, comunicòleg i professor emèrit de la UPF

L' aforament és limitat i haurieu de confirmar l' assistència a Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessiteu que el JavaScript estigui habilitat per a mostrar-la o trucant al 93.410.31.55

Mitjançant la barra lateral podeu accedir a les dues novetats del web de la FOLC.

Amb el Formulari us podeu adherir al manifest per la reciprocitat plena i l’espai de comunicació en català.

Al Canal Youtube podreu veure tots els vídeos de suport que tenim.

Feu-ne difusió!