La Federació d’organitzacions per la llengua catalana, FOLC, que ja va participar en l’anterior consulta pública, presenta les següents al·legacions a l’avantprojecte de llei de la comunicació audiovisual de Catalunya:
à Consideracions generals prèvies
A. Com ja vàrem indicar, considerem oportú que Catalunya es doti d’una legislació audiovisual integral i pensada per a les properes dècades. Tant la llei del 2005 com la del cinema del 2010 es van aprovar abans que la indústria audiovisual s’hagués digitalitzat en tots els seus àmbits. L’actual ecosistema ha trencat definitivament la separació existent fa unes dècades entre la televisió i el cinema i s’ha transformat en un de nou, molt més ampli i interconnectat, cosa que aconsellaria impulsar una norma general per a tot el món audiovisual (amb els articles específics o sectorials que siguin necessaris). Una llei integral, també necessària per dues altres raons estratègiques:
A.1. Actualitzar tots els articles de promoció de l’audiovisual català i dels continguts audiovisuals en català establerts a la llei del cinema, però que no han estat mai aplicats, ni tan sols desplegats normativament en Decrets, en tots aquests anys. Entre d’altres, cal destacar: l’article 18 , sobre la «garantia d’accés lingüístic», que el TC va considerar constitucional, malgrat rebaixar la quota d’exhibició de films en català del 50% al 25%; l’article 24 sobre la xarxa concertada de pantalles cinematogràfiques de Catalunya; i tot el capítol IV d’aquesta llei, sobre «Mesures de foment de la indústria cinematogràfica i audiovisual de Catalunya», que contempla la creació de diversos fons de foment, destinats a la producció, la distribució independent i l’exhibició.
A.2. Incorporar a la futura legislació catalana un sector estratègic de les indústries culturals i creatives que, en els darrers anys, tant a Europa com al Canadà, diversos organismes de suport i foment a l’audiovisual ja el tenen dins seu (com seria el cas del mateix ICEC): els videojocs. Una necessària incorporació dels videojocs a aquesta futura llei, perquè la normalització de la seva oferta en català és una qüestió de país per als propers anys.
B. Com vàrem indicar a l’anterior consulta pública, considerem prioritari que la llei estableixi que el finançament directe o indirecte de la Generalitat, ja sigui des del Departament de Cultura (ICEC) o des de la CCMA, hauria d’anar destinat prioritàriament, o com a norma general, a obres en versió original catalana o, si més no, que ja comptin amb una versió en català, preferentment doblada, des de l’inici de la seva explotació pública o comercial; fos quina fos la seva primera finestra d’exhibició o difusió.