Propostes d’esmenes de la FOLC al projecte de llei estatal de l’audiovisual per a una presència normalitzada del català a totes les plataformes i televisions

Barcelona, Palma, València, 9 de febrer del 2022

La FOLC envia als diputats balears, catalans i valencians del Congrés una vintena de propostes d’esmenes al projecte de llei estatal de l’audiovisual per a una presència normalitzada del català a totes les plataformes i televisions

La Federació d’organitzacions per la llengua catalana, FOLC, ha enviat una carta als diputats i diputades balears, catalans i valencians al Congrés en la que se’ls demana que presentin com a esmenes al projecte de llei general de l’audiovisal una vintena de propostes per garantir una presència normalitzada de continguts en català, tant en l’oferta com en la producció, a tots els serveis de comunicació audiovisual, siguin plataformes en línia o televisions de cobertura estatal. Unes mesures que pretenen, a més, defensar i enfortir la indústria audiovisual balear, catalana i valenciana.

A grans trets, les propostes d’esmenes de la FOLC volen aconseguir tres objectius: que la promoció de la llengua catalana sigui reconeguda com a principi bàsic de la llei; garantir que hi hagi una oferta equitativa de continguts en català i de la seva visibilitat a les televisions i plataformes respecte al castellà; i que es garanteixin els recursos necessaris perquè la producció de continguts en llengua catalana sigui també equitativa lingüísticament.

 

 

 

 

 

 

De les diverses propostes d’esmenes, cal destacar-ne les següents:

 

1. Que totes les plataformes de vídeo a demanda, encara que no tinguin la seva seu a l’Estat espanyol, estiguin obligades a complir les quotes i garanties lingüístiques de la futura llei, a partir de la incorporació d’allò que estableix la normativa de la Federació de Valònia-Brussel·les. Així l’àmbit d’aplicació de la futura llei inclouria «qualsevol distribuïdor o comercialitzador de serveis que posa a disposició un o més serveis de mitjans audiovisuals a l’Estat espanyol, utilitzant qualsevol sistema de difusió o transmissió digital».
2. Incorporar quotes per a la llengua de signes catalana i l’audiodescripció en català, al costat de les previsions ja existents per a la llengua de signes espanyola o l’audiodescripció en castellà.
3. L’increment del temps d’emissió de continguts produïts en català, basc o gallec a RTVE, que passaria d’un percentatge inferior al 4% que preveu el projecte de llei a prop del 13%; i que les televisions privades de cobertura estatal també estarien obligades a una quota d’emissió en aquestes llengües, en tant que el text actual no en preveu cap.
4. Garantir la «prominència» de l’oferta en català, per tal que aquesta sigui visible i destacada als menús, web i aplicacions dels serveis de comunicació audiovisuals, siguin televisions o plataformes.
5. Sobre les obligacions de finançament anticipat d’obra audiovisual europea per part de televisions i plataformes, es planteja el seu increment -del 5 al 10%- de les seves aportacions i que un mínim d’un 50% d’aquestes es destinin a produccions audiovisuals en català, basc o gallec. Des de la FOLC s’argumenta que aquesta quota permetria destinar a Catalunya, les Illes Balear i el País Valencià una part significativa de les inversions en nous continguts audiovisuals, fet que beneficiaria directament el seu teixit de productores independents i el conjunt de la seva indústria audiovisual.
6. La creació d’un fons específic per al doblatge i subtitulat en català, basc i gallec, que gestionarien les Comunitats Autònomes i que provindria en un 50% de recursos de l’Estat.

 

Noves competències per a les autoritats audiovisuals autonòmiques i finançament d’À Punt, IB3 i TV3

Juntament amb aquestes propostes d’esmenes vinculades a l’oferta i producció de continguts audiovisuals en llengua catalana, la FOLC n’ha proposat d’altres vinculades al CAC i al CACV. D’aquestes cal destacar-ne dues. La primera planteja que aquestes autoritats audiovisuals formin part del Grup d’Entitats Reguladores Europees per als Serveis de Comunicació Audiovisual (ERGA) juntament amb la CNMC; i la segona, sobre el foment de les llengües oficials diferents del castellà, faria que aquest estigués «sota l’impuls i control de l’autoritat competent autonòmica en cada cas, que podrà dictar les instruccions tècniques específiques per al seu compliment i que vetllarà per la qualitat d’aquests doblatges i subtitulats», per tal que tots els doblatges en català disponibles, ara i en el futur, siguin incorporats a aquests serveis audiovisuals.

Finalment, també es demana que les aportacions econòmiques previstes per part dels prestadors de serveis de comunicació audiovisual per al finançament de RTVE siguin compartides amb les televisions autonòmiques amb llengua pròpia.

 

La campanya per la reciprocitat plena, l'espai de comunicació en català i la Llei de l'audiovisual compta amb el suport de: