L’STEI-i RECORDA A LA CONSELLERIA D’EDUCACIÓ I CULTURA LES ACCIONS PENDENTS EN NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA DEL CATALÀ A L’ENSENYAMENT A LES ILLES BALEARS.
L’STEI-i està d’acord en l’ensenyament d’una tercera llengua als centres educatius sempre i quan s’impulsi decididament l’ensenyament en català a tots els centres, es faci l’acolliment lingüístic i cultural a tot l’alumnat immigrant i s’estableixin les necessitats prioritàries en educació a les illes i en conseqüència s’hi destinin els recursos necessaris tant econòmics com humans en aquest mateix ordre de prioritats. Ha passat més de la meitat del curs escolar i encara no hem vist l’aplicació de mesures efectives i generalitzades a tots els centres en matèria de llengua catalana. A diverses reunions que l’STEI-i ha mantingut amb la conselleria ja ha posat de manifest una sèrie de punts que s’han d’iniciar i que afecten la llengua catalana a l’ensenyament com són:
- La necessitat urgent de superar el decret de mínims que és de l’any 1997. Ja han passat 11 anys i convé revisar aquest decret ja que la situació demogràfica actual i la presència d’alumnat que no coneix el català ha canviat considerablement. Segons les dades de l’anuari d’educació de les Illes Balears durant el curs 1997-1998 hi havia uns 3000 alumnes immigrants i aquesta xifra no ha deixat de pujar de tal manera que durant el curs 2006-2007 ja n’eren 21.700. La normativa que ha de regir l’ensenyament de i en llengua catalana als centres educatius ha de garantir que, com diu la llei de normalització lingüística de les Illes Balears, l’alumnat en acabar l’escolarització obligatòria ha de conèixer perfectament les dues llengües oficials en acabar l’escolarització obligatòria.
- Afrontar el tema de l’acreditació del coneixement del català per part de tot el professorat en actiu. La llei de normalització lingüística de l’any 1986 preveu que en uns quants anys el professorat estigui tot reciclat. La llei aquest mes farà 22 anys i encara hi ha professorat en actiu que no té el reciclatge complet. L’agost de 2002 acabava el termini per poder acreditar-lo, el govern del PP el va allargar 4 anys més. L’STEI-i ho va impugnar i el tribunal superior de justícia de les Illes Balears li va donar la raó. A l’actualitat hi ha un buit legal sobre aquest tema.
- La necessitat de fer un estudi entre els estudiant d’ESO i de Batxillerat per establir correctament les convalidacions o equivalències dels seus estudis de català amb els nivells A, B, C de la direcció general de política lingüística. L’STEI-i té als tribunals les equivalències actuals perquè es feren durant el govern del PP sense fer un estudi previ.
- La revisió dels projectes lingüístics de centre i les seves memòries per donar els recursos necessaris per assolir els nivells de competència lingüística en català que necessiten tots els nostres alumnes. Aquests recursos són formació al professorat per atendre la diversitat de l’alumnat en català, elaboració i edició de recursos didàctics, possibilitat de fer desdoblaments de català ...
- Tornar a posar en marxa el servei d’assessorament a l’ensenyament en català a secundària que va ser desmantellat per la conselleria anterior.
- La implantació de plans d’acolliment lingüístic i cultural (PALICs) a tots els centres.
Aquests temes suposen una millora per a l’aprenentatge del català, la normalització lingüística i en definitiva actuen favorablement per a la cohesió social de la nostra població.