11.07.2018
La setmana passada vàrem assistir a un acte organitzat per l’OCB a l’Arxiu de Mallorca on intervingueren les persones responsables de dur endavant la política lingüística del Govern, Marta Fuxà, del Consell de Mallorca, Aina Sastre i de l’Ajuntament de Palma, Llorenç Carrió.
Escoltàrem una llarga enumeració d’accions, campanyes i actes fets durant aquests tres anys. Ens informaren que hi ha 14.000 persones matriculades a les proves de català, que s’ha fet molta feina i que n’hi ha molta a fer. La pregunta és: -Per què, si s’han fet tantes coses, la percepció que en tenim és d’insuficiència i precarietat? Els cursos i les proves de català donen molta feina, però s’han de trobar vies per fer-la compatible amb prendre iniciatives pròpies, dur projectes endavant, fer campanyes, proposar normatives... i que es vegi el resultat, augmenti el coneixement i l’ús de del català a tots els àmbits. El temps previst per l’organització per al debat no va permetre entrar al fons de la qüestió. La consciència crítica de les persones i entitats que treballam per la llengua i la cultura catalanes ens obliga a fer les reflexions següents:
- L’Acord de govern entre PSIB-PSOE, MÉS x Mallorca, MÉS per Menorca amb el suport de PODEMos és molt feble pel que fa a les accions per normalitzar el català. Els partits eco sobiranistes no hi introduïren tot el que era necessari. Alliberats del TIL es va pensar que ja s’havia assolit la tasca principal.