Senyor,
Sóc el president d’una Federació amb més de seixanta associacions dedicades a la promoció de la llengua catalana al territori on es parla com a llengua pròpia, des de Salses (al sud de França) a Guardamar (al sud-est d’Espanya). Les capitals culturals i politiques d’aquest territori són, particularment, Barcelona, València i Palma de Mallorca a les Illes Balears.
Preocupats per la nostra llengua, voldríem manifestar la nostra sorpresa per la informació inexacta sobre la situació lingüística a Espanya en l’Informe sobre els Drets Humans del Departament d’Estat del 2005. La nostra sorpresa és fins i tot més gran ja que l’informe té una gran reputació i prestigi pel fet de comptar amb fonts ben informades.
Tenim la impressió que la informació lingüística és inexacta per allò que no diu i també perquè alguns dels fets no s’ajusten a la veritat. No diu, per exemple, que encara hi ha múltiples circumstàncies en què els catalanoparlants estan discriminats lingüísticament a Espanya. Els preguem que tinguin en compte els nostres comentaris pel que fa a algunes de les afirmacions inexactes.
A la pàgina 9, sota l’epígraf National/social/etnic minorities s’hi afirma que “... the use of non-Castillian languages made it more difficult for Castilian speakers to live and work in those areas.”. Aquesta informació és absolutament falsa i tendenciosa. Falsa, perquè en els territoris espanyols on es parla català, l’espanyol (castellà en l’informe) hi és no tan sols obligatori sinó que hi és àmpliament conegut. Tendenciosa, perquè presenta l’ús de la llengua catalana com una discriminació contra la llengua espanyola; seria tan absurd com afirmar que l’ús de l’anglès és una discriminació contra els hispanoparlants als Estats Units.
També hi ha altres afirmacions inexactes quan es refereix a les condicions establertes per la Constitució espanyola respecte a les diferents llengües que es parlen a Espanya. L’informe afirma, per exemple, “other languages may also be official”, mentre que la Constitució espanyola afirma exactament “other languages will also be official”. Hi ha també altres detalls que farien massa llarga aquesta carta.
La nostra federació considera que aquesta informació inexacta, tenint en compte que és divulgada àmpliament per un informe que té una gran influència internacional, perjudica molt la nostra llengua. Es per això que suggerim als redactors de l’informe altres fonts més ben informades, tals com la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, (el departament de política lingüística del Govern de Catalunya) ww6.gencat.net/llengcat/dgpl/ un organisme oficial a Espanya que els proporcionarà informació fidedigna. Poden consultar també l’Observatori de la Llengua, www.observatoridelallengua.cat/ un organisme gestionat per la societat civil catalana, especialitzat en el seguiment de l’evolució de la llengua catalana.
A més, hem de dir que la llengua catalana es parla a diferents regions autònomes espanyoles: Catalunya, País Valencià, Illes Balears, Aragó i Múrcia. També es parla a diversos districtes francesos al voltant de Perpinyà (Perpignan, en francès) i a la ciutat de l’Alguer (Alghero en italià). Pel que fa a Espanya, la situació de la llengua catalana és encara més incerta fora de Catalunya. Jo mateix sóc un parlant de l’extrem sud valencià.
Esperem que sabran apreciar els nostres suggeriments com una proposta perquè els redactors de l’informe del 2006 i dels anys següents puguin disposar d’informació útil i àmplia per reflectir de la manera més objectiva possible la situació de les diferents llengües a Espanya.
Finalment, la nostra Federació resta a la seva disposicio per proporcionar tota aquella informació sobre la llengua catalana que els pugui ser d’utilitat.
Joan-Carles Martí i Casanova
President
Department of State of the US GovernmentSir Todd RobinsonConsul General
Dear Sir,
I am the president of a Federation, with more than sixty associations, dedicated to the promotion of the Catalan language throughout the area where it is spoken as a native tongue, from Salses (in southern France) to Guardamar (in south-eastern Spain). The cultural and political capitals of this area are, specially, Barcelona, València and Palma de Mallorca in the Balearic Islands.
Worried as we are about our language, we would like to express our surprise concerning the inaccurate information regarding the linguistic situation in Spain in the 2005 US Department of State Human Rights Report. Our surprise is even greater since the report has a great reputation and prestige for relying on well informed sources.
We feel the linguistic information is inaccurate in what it doesn’t say and also because a few of the facts are not based on truth. It doesn’t say, for example, that there are a great number of circumstances in which speakers of the Catalan language are still linguistically discriminated against in Spain. Please take note of our comments regarding some inaccurate statements:
In page 9, under the National/social/ethnic minorities it states: “... the use of non-Castillian languages made it more difficult for Castilian speakers to live and wok in those areas.” This information is absolutely false and tendentious. False, since in the Spanish territories where Spanish is widely spoken (Castilian, in your report) not only is it compulsory to know Spanish it is also widely known. Tendentious, since it presents the use of the Catalan language as a discrimination against the Spanish language: it would be as absurd to claim that the use of the English language is a discrimination against speakers of Spanish in the US.
There are also some other inaccurate statements when referring to the conditions established by the Spanish Constitution regarding the different languages spoken in Spain. The report states, for example, “other languages may also be official”, whilst the Spanish Constitution clearly states: “other languages will also be official. There are also other details that would make this letter tedious.
Our Federation considers that this inaccurate information, bearing in mind it is widely disseminated by a report of great world influence, does great harm to our language. This is why we suggest the reporters other better informed sources such as the Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya (The Government’s of Catalunya Linguistic Policies Department) www6.gencat.net/llengcat/dgpl/, an official body in Spain which will give you trustworthy information. You can also reach the Observatori de la Llengua (The Language Observatory) www.observatoridelallengua.cat/, a body run by Catalan civil society, specialized in following up the evolution of the Catalan language.
Furthermore, it must be said that the Catalan language is spoken in different Spanish autonomous regions: Catalonia, Community of Valencia, Balearic Islands, Aragon and Murcia. It is also spoken in several French districts around Perpinyà (Perpignan, in French) and in the city of l’Alguer (Alghero in Italian) in Italy. As far as Spain is concerned, we can assure you the situation of the Catalan language is even more uncertain outside of Catalonia. I am myself a native speaker from the Valencian far south.
We hope you will appreciate our suggestions as a proposal meaning the reporters for the 2006 and following years reports may dispose of wide useful information to reflect, in the most objective fashion, the situation of the different languages in Spain.
Last but not least, our Federation remains at your entire disposal to give you all the information, regarding the Catalan language, which might be of your interest,
We look forward to hearing from you soon and remain,
Yours faithfully,
Mr. Joan-Carles Martí i Casanova
President of the FOLC (Federació d’Organitzacions per la Llengua Catalana)
Tortosa, November 2nd, 2006