divendres, setembre 20, 2019
Mida del Text

Inauguraci

Dijous 10 de desembre. 20h. Entrada lliure.

 

Museu de l’Art de la Pell. C/ Arquebisbe Alemany, 5. Vic.

 

Inauguració de l’exposició: Realitat i vitalitat de la llengua catalana.

(Del 10 al 27 de desembre de2009 al Museu de l’Art de la Pell de Vic).

 

 

El proper dijous 10 de desembre s’inaugurarà al Museu de l’Art de la Pell de Vic l’exposició: Realitat i vitalitat de la llengua catalana, produïda per la FOLC (Federació d’organitzacions per la llengua catalana). És el darrer acte trimestral que proposa Òmnium Osona en el seu cicle cultural dels dijous. La benvinguda anirà a càrrec d’Emili Bayon, director del Museu i de Jeroni Vinyet, president d’Òmnium Osona. Seguidament, el comissari de l’exposició, Jordi Solé i Camardons en farà la presentació i fer finalitzar Miquel Strubell i Trueta, expert sociolingüista en farà una valoració.

L’exposició es podrà visitar fins al 27 de desembre al Museu de l’Art de la Pell de Vic.

 

 

Jordi Solé i Comardons és professor de llengua catalana i literatura, però actualment fa d’Assessor LIC (Llengua, Interculturalitat i Cohesió Social). La seva obra escrita s'agrupa en 4 apartats: Assaigs i manuals de sociolingüística, estudis sobre el discurs dels precursors catalans de la sociolingüística, treballs d´història social de la llengua, i narrativa de ficció. Ha publicat nombrosos articles de sociolingüística dins la línia del que anomena ecoidiomàtica i ha impartit cursos de sociolingüística en institucions d'arreu dels Països Catalans. Els dos darrers llibres que ha publicat són: Les 7 tribus de la nació catalana (2004) i La llengua que ens va parir (2007).

 

Miquel Strubell i Trueta, és llicenciat en Psicologia i Fisiologia per la Universitat d'Oxford, té un master en Psicologia de l'Educació de la Universitat de Londres, i la llicenciatura en Psicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha fet recerques en temes de bilingüisme escolar i familiar i ha escrit sobre polítiques lingüístiques, planificació lingüística i temes relacionats.

El 1980 fou cap del Servei de Normalització Lingüística de la Generalitat de Catalunya, sota la direcció primer d'Aina Moll i després de Miquel Reniu. També ha estat director de l'Institut de Sociolingüística Catalana. Fou secretari del Consell Social de la Llengua Catalana, del qual és membre des de 2005; i fou membre del consell d'administració, i després vice-president, del Consorci per a la Normalització Lingüística.

Des de 1999 treballa a la UOC (Universitat Oberta de Catalunya) a Barcelona, primer com a director adjunt dels Estudis d'Humanitats i Filologia, i entre l'abril de 2001 i el setembre de 2004, com a director del programa d'Humanitats. Actualment és professor dels nous Estudis de Llengües i Cultures. Fou membre de la comissió redactora del "Libro blanco del Grado en Humanidades".

Ha escrit els llibres següents: Llengua i població a Catalunya (1981), La llengua catalana a l'àrea barcelonina (amb JM Romaní, 1986), The Catalan Language: Progress towards normalisation (amb Jude Webber 1991); Estudis i propostes per a l'extensió de l'ús social de la llengua catalana (coordinador, 1991); Euromosaic. Production and reproduction of minority language groups in the EU (coordinador i co-autor, 1996); i Discussion manual on lesser-used languages (amb Jordi Bañeres, 1998). A més, l'any 1984, va co-editar (amb Maria Ros) un número especial (vol. 47) de l'International Journal of the Sociology of Language sobre "Catalan Sociolinguistics". A més, té capítols a un bon nombre de llibres. És membre dels comitès editorials de les revistes Language Policy i la Journal of Multilingual and Multicultural Development.

Per al Parlament Europeu ha coordinat dos informes. Primer, un sobre les minories lingüístiques als sis dels Estats que estan negociant d'entrar a la Unió Europea, S'ha publicat l'informe, "Lesser-used languages in States applying for EU membership (Cyprus, Czech Republic, Estonia, Hungary, Poland and Slovenia)". En segon lloc, un informe sobre "The European Union and Lesser-Used Languages", editat el mes de juliol de 2002. Ha coordinat diversos treballs de recerca d'àmbit europeu, entre les quals destaquen l'estudi Euromosaic (1991-1993), l'observatori Atlantis (2001-2002) i DROFoLTA, un estudi encarregat per la Comissió Europea sobre els obstacles a la mobilitat dels professors de llengua estrangera a Europa (2005-2006).

Ha actuat diverses vegades com a assessor per al Consell d'Europa i l'Organització per a la Seguretat i Cooperació a Europa, la qual cosa l'ha portat a Kazakstan, Estònia, Letònia, Croàcia i altres països.

És director d'activitats de la Fundació Congrés de Cultura Catalana. Des de la seva fundació el mes de novembre de 2002 i fins a la seva dissolució el juny de 2005, fou president de Catalunya 2003, una associació política promoguda per Pere Esteve que reclamava més autogovern per a Catalunya. Des de 2006 és membre-fundador de la plataforma independentista Sobirania i Progrés.