dimarts, juny 15, 2021
Mida del Text

Col·laboració entre À Punt, IB3 i TV3

09.03.2021

La projecció simultània del telefilm Frederica Montseny d'ahir al vespre és un nou èxit de la col·laboració entre À Punt, IB3 i TV3. El visionat va obtenir unes audiències de 6'8, 3'2 i 16'2 % respectivament. Cal seguir per aquí i assolir enguany la plena #reciprocitatmitjans. L'audiència assolida per À Punt és més del doble de la mitjana de la cadena el mes passat. En el cas de TV3, un punt per sobre. La xifra assolida per IB3 s'explica per haver-se emès més tard i molt allunyada de la fi del seu informatiu. Felicitats a totes tres televisions.

MANIFEST D’ENLLAÇATS PER LA LLENGUA

04.03.2021

Les persones catalanoparlants formem una comunitat lingüística europea amb la major part del seu domini lingüístic dividit en diversos estats en el si dels quals constituïm una minoria no explícitament reconeguda, i a la qual no se li reconeix de manera efectiva la capacitat legal de protegir-se col·lectivament i de decidir en llibertat el seu futur.

Mentre la constitució espanyola estableix l’obligat coneixement de la llengua castellana a tota la ciutadania de l’estat, les comunitats autònomes de llengua catalana no han pogut legislar, als seus estatuts, l’obligatorietat del coneixement de la llengua pròpia; d’aquesta manera s'ha instaurat el principi de desigualtat legal entre ciutadans en matèria lingüística. Aquesta mateixa desigualtat la trobem a la constitució francesa, on es determina que «la llengua de la República és el francès», sense que es faça referència a la resta de llengües territorials de l’estat. Igualment, tampoc la legislació italiana preveu reconèixer al català, a la ciutat sarda de l’Alguer, un estatut equivalent al que rep l’italià. En conseqüència, en no establir-se per al català un estatut equiparable al que se li atorga al castellà, al francès o a l’italià, ni en les legislacions estatals ni en els textos constitucionals que li són aplicables (amb l’excepció del cas andorrà), es consagra que els drets lingüístics de les comunitats de llengua catalana no es puguen exercir de manera igualitària en aquells estats on les persones catalanoparlants constitueixen un grup minoritzat.

Llegiu-ne més...

Les plataformes IPTV i els serveis OTT arriben al 60% d’una ciutadania que demana molts més continguts en català

11.02.2021

Sis de cada 10 catalans i catalanes consumeixen continguts audiovisuals sota demanda, ja sigui via les plataformes de pagament de TV per internet (IPTV) o pels serveis de les plataformes OTT. Aquesta xifra històrica és una de les dades més destacades del darrer butlletí informatiu sobre l’audiovisual a Catalunya que elabora el CAC quatrimestralment. Si l’analitzem per franges d’edat, supera el 80% el consum per part de la ciutadania més jove dels 50 anys, que queda fins i tot per sobre del 90% si té entre 18 i 24 anys. Una xifra, extreta del darrer EGM del 2020 (que no ens dóna dades dels menors d’edat) i que il·lustra el creixement vertiginós de la presència dels serveis audiovisuals de pagament via IP a les pantalles domèstiques i personals. En l’àmbit estatal, un any abans la xifra tot just superava el 40%, i si anem fins al 2016, el percentatge era cinc cops inferior, situant-se en un modest 12%, segons les dades de la CNMC.

Llegiu-ne més...

La FOLC es reuneix amb els grups parlamentaris del Botànic

21.01.2021

La FOLC s’entrevista amb els grups parlamentaris del Botànic per tractar sobre la reciprocitat dels mitjans de comunicació en la nostra llengua

En les reunions han participat la diputada Mercedes Caballero (PSPV-PSOE), la diputada Mònica Álvaro i el diputat Josep Nadal (Compromís), la diputada Estefania Blanes (Unides Podem) i el secretari d’Organització de Podem i, representant la FOLC, Daniel Condeminas (Assessor de la FOLC), David Belda (Escola Valenciana) i Vicent Maurí (Intersindical Valenciana i president de la FOLC). En aquesta s’ha tractat sobre la reciprocitat i l’espai de comunicació en la nostra llengua i l’avantprojecte de Llei General de l’audiovisual.

Aquestes reunions s’emmarquen dintre de la campanya a favor de la reciprocitat plena i l’espai de comunicació que es va iniciar a la tardor del 2019 i de les reunions que s’estan mantenint amb representants de les corporacions dels mitjans de comunicació i els governs de les Illes Balears, del País Valencià i de Catalunya, així com als grups parlamentaris de les Corts espanyoles i les cambres legislatives d’aquets tres territoris, amb la finalitat de concretar un calendari d’aplicació dels objectius de la campanya.

Llegiu-ne més...

PROPOSICIÓ NO DE LLEI DEL PARLAMENT DE LES ILLES BALEARS

04.03.2021

El Parlament de les Illes Balears va aprovar, el passat 17 de febrer de 2021, una proposició no de llei relativa a la unitat de la llengua pròpia.

Trobareu el document oficial a "llegiu-ne més".

 

Llegiu-ne més...

Entrevista a Josep Escribano sobre la Llei de Plurilingüisme

25.02.2021

Compartim l’entrevista que “Nosaltres La Veu” va fer a Josep Escribano, president d'El Tempir, sobre la Llei de Plurilingüisme. En aquesta entrevista ell fixa la posició d'El Tempir, entitat que forma part de la FOLC, sobre aquesta normativa que afecta la política lingüística educativa quant a la docència en valencià i repassa la situació sociolingüística al sud i al Baix Segura.

Llegiu-ne més...

FOLC i Reciprocitat Ara es reuneixen per establir línies de col·laboració a favor de l’espai audiovisual en la nostra llengua

21.01.2021

La Federació d’Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC) i Reciprocitat Ara es reuneixen per impulsar la campanya a favor de la recepció dels mitjans de comunicació i de la creació d’un espai audiovisual compartit en la nostra llengua en tots els territoris del nostre domini lingüístic.

Les dues entitats treballen, des de fa mesos, per aconseguir unes reivindicacions que tenen una llarga tradició i que, en aquests moments, estan de plena actualitat per les campanyes que diverses entitats, entre les que es troben Reciprocitat Ara i la FOLC, han implementat amb diverses iniciatives a les xarxes socials, institucions i localitats de tots els territoris de parla catalana.

La FOLC i Reciprocitat Ara demanen als governs autonòmics de les Illes Balears, Catalunya i País Valencià, als partits polítics i a les corporacions de mitjans de comunicació que atenguen les seues peticions per posar en marxa la reciprocitat i l’espai audiovisual compartit amb rapidesa. En eixe sentit consideren que la majoria de la població està d’acord en la recepció de les emissions de la CCMC, CVMC i IB3, així com de les senyals de RTV Andorra o de català de France 3. També en aprofundir en les col·laboracions i intercanvis comuns per enfortir l’espai de comunicació en català, pensant en les persones nouvingudes i especialment en les noves generacions (públic infantil i juvenil).

Llegiu-ne més...

Comunicat Somescola

17.12.2020

Davant la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que obliga totes les escoles catalanes a fer un 25% de les classes en castellà, la plataforma unitària Somescola manifesta que:

  • Aquesta sentència és un nou intent d’agressió al model d’escola catalana i al seu enfocament pedagògic que possibilita la competència lingüística dels nois i noies, consolidat i avalat àmpliament per la societat catalana al llarg de dècades. Els estudis i dades sobre els resultats de la immersió lingüística evidencien que és un model valuós per als alumnes i valuós alhora per a la societat: contribueix a la cohesió i a la igualtat d’oportunitats i també a normalitzar l’ús del català.

  • Somescola considera intolerable la intrusió dels tribunals a l’hora de regular la política educativa del país. La llengua s’aprèn a través de l’ús, dins i fora de l’escola, i són els professionals de l’educació, i no els juristes, els qui han de determinar quin model d’ús garanteix la competència lingüística dels nois i noies en cada cas. Que un jutge determini de manera arbitrària el percentatge d’hores que calen per aprendre una llengua és un escarni als professionals de l’educació.

  • Sentències com la d’avui volen alimentar arguments falsos i perillosos d’instrumentalització política de l’educació i de la llengua. Davant d’això, ens reafirmem en el fet que l’escola catalana ha estat i ha de seguir sent un factor cabdal per afavorir la inclusió i la cohesió social des d’una perspectiva intercultural, en què tot infant ha de trobar oportunitats de creixement i de dignitat, inclosa la competència comunicativa plena en les llengües d’ús normal a la societat.

  • Malgrat que aquesta sentència no tindrà recorregut, com a conseqüència del canvi de marc legal a l’Estat, Somescola denuncia que atacs polítics i judicials com aquests que es produeixen de manera periòdica contra la llengua catalana i l’educació en català responen a una voluntat de minoritzar la llengua catalana en tots els seus usos socials, i fa que estiguin permanentment sota amenaça.

Per tot això, Somescola fa una crida al conjunt de la societat per defensar el model educatiu català, i a la necessitat de reforçar el treball conjunt per a consolidar-lo, protegir-lo i millorar-lo, per la cohesió social i la igualtat d’oportunitats.

Somescola seguirà amb la tasca engegada fa 10 anys amb l’objectiu de coordinar totes aquelles persones i entitats que es comprometen a actuar de manera activa en suport del model educatiu català, que contribueix a construir una societat més cohesionada, democràtica i lliure.

 

Som Escola

 

Més articles...

Pàgina 3 de 28

3