dimecres, juliol 08, 2020
Mida del Text

Crònica de la presentació a Barcelona de la campanya de la FOLC per la reciprocitat plena i l'espai de comunicació en català.

22.10.2019

 

La presentació tingué lloc el 26 setembre de 2019 al Col·legi de Periodistes de Catalunya amb les intervencions de Joandomènec Ros, president de l'Institut d'Estudis Catalans; Carles Salvadó, president de la fundació puntCAT; i Daniel Condeminas i Tejel, consultor en comunicació, coordinador tècnic de la campanya. Presenta: Blanca Serra i Puig, Vicepresidenta de la FOLC. Modera: Josep Gifreu, periodista, professor emèrit de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.

 

Obrí l'acte Blanca Serra donant la benvinguda a les personalitats i entitats presents, presentà la FOLC, les entitats que en formen part i els objectius de la campanya, recordant la Taula rodona organitzada també per la FOLC del 25 de maig del 2017. Explicà que la campanya començaria amb la difusió del Manifest i que vol implicar sobretot el món de la comunicació (persones i empreses), la societat civil i les institucions (governs, parlaments i municipis). L'adhesió al Manifest està oberta a tothom. Finalment tingué un record per Carme Forcadell, assistent a l'acte del 2017 i féu una breu referència a la situació política a Catalunya.

 

Josep Gifreu es va referir breument a la reivindicació de l'espai de comunicació en català destacant que la història dels darrers anys amb els governs del PP no l'havien afavorit i que sense el País Valencià no serem res en aquest àmbit. El problema que se'ns plateja és disposar d'un ciberespai que sigui una nova aldea del català en la Babel internacional. Finalment va destacar la importància de les empreses històriques de la comunicació existents públiques i privades per a la consolidació d'aquest espai de comunicació.

 

Joandomènec Ros va explicar que l'IEC té membres de tots els Països Catalans i el seu espai de comunicació científica són els Països Catalans, així com també la UCE que aplega professors i alumnes d'aquest àmbit territorial. El que sorprèn és que hi hagi tantes dificultats per a l'existència d'un espai de comunicació en català compartit, sobretot tenint en compte els casos espanyol i francès. Per això considerà que cal insistir en els objectius. I va acabar dient que la política general no és bona, però que ha millorat els darrers anys al País Valencià i a les Illes i que si entre tots ho treballem alguna cosa s'aconseguirà i en allò que l'IEC pugui, la FOLC hi pot comptar.

 

Carles Salvadó començà explicant què era la fundació puntCat i destacà la importància de disposar del domini  .cat a internet per identificar la nostra llengua i cultura. Féu referència en la manca d'equilibri lingüístic i cosiderà que feia feredat que obrissis la TV i tinguessis el panorama de 4 canals en català i 36 en castellà. La paritat no es compleix en un mitjà bàsic com és la TV. Va acabar afirmant que es pot assumir un cert lideratge des dels governs autonòmics i des de la societat civil i, en aquest darrer cas, va dir que teníem actors transversals que ho podien permetre com la Federació Llull o la FOLC, i que des de la Fundació puntCat podien donar un cop de mà.

 

 

Daniel Condeminas explicà els detalls tècnics de la campanya començant per un formulari a www.folc.cat/form on recollir les adhesions al Manifest i l'ús prioritari de les xarxes socials amb la col·laboració de centenars de persones escampades per tot el país que hi vulguin col·laborar. Es tracta d'anar sumant gent i més gent, que s'adhereixi al Manifest. També es referí al fet de disposar d'una eina fàcil de compartir que eren una sèrie de vídeos individuals de persones del País Valencià, de les Illes i del Principat que havien fet arribar a la FOLC que contenien missatges a favor dels objectius de la campanya. Una altra part de la campanya serà el treball que la FOLC s'ha proposat amb el conjunt d'institucions i corporacions televisives en les properes setmanes i mesos.

 

Llegiu-ne més...

Presentació de la campanya per a la reciprocitat plena i l'espai comunicatiu en català al País Valencià

02.10.2019

Ahir dia 1 d'octubre de 2019 es va presentar aquesta campanya impulsada per la FOLC al Centre Cultural de la Nau de la Universitat de València. L'acte ha estat organitzat per l'STEPV i Escola Valenciana, ambdues entitats que formen part de la FOLC. Es pot llegir la crònica sencera al web de l'Intersindical Valenciana.

Contra la sentència, LLIBERTAT I AMNISTIA ARA!

14.10.2019

La Federació d'Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC) considera injusta i una revenja infame la sentència del Tribunal Suprem espanyol que condemna els polítics catalans a penes d'entre 9 a 13 anys, perquè votar no pot ser mai un delicte. La gravetat de les penes és més una revenja política que una acció de justícia.

La FOLC també considera que la sentència no té base legal perquè el dret internacional que reconeix el dret a l'autodeterminació ratificat pel govern espanyol preval sobre el dret espanyol, tal com reconeixen els articles 10.2 i 96 de la constitució espanyola. D'altra banda, tothom sap que el judici que els ha condemnat està ple d'irregularitats jurídiques que han vulnerat els drets més elementals dels acusats.

Volem també manifestar la nostra solidaritat amb els presos i preses polítiques amb el desig que les penes no s'arribin mai a complir.

Davant la injustícia i les irregularitats jurídiques i legals LLIBERTAT I AMNISTIA ARA!

Primeres entitats i persones signants del manifest

27.09.2019

Ahir es va celebrar l'acte de presentació de la campanya "Per la reciprocitat plena i l'espai de comunicació en català", organitzat per la FOLC al Col·legi de Periodistes de Catalunya. La taula rodona estava formada per en Joandomènec Ros i Aragonès (president de l'Institut d'Estudis Catalans), en Carles Salvadó i Usach (president de la fundació puntCat) i en Daniel Condeminas i Tejel (consultor en comunicació i coordinador tècnic de la campanya). La presentadora de l'acte va ser la Blanca Serra i Puig, vicepresidenta de la FOLC, i el va moderar en Jodep Gifreu i Pinasch, periodista, comunicòleg i professor emèrit de la UPF. A més, l'acte va comptar amb la presència destacada de personalitats vinculades als sectors de la cultura, la llengua i els mitjans de comunicació.

Primers signants:

PERSONES

Bernat Joan, catedràtic de llengua i literatura catalanes.
Maria Teresa Ferrer, presidenta  de l’Obra Cultural Balear a Formentera
Cris Juanico, cantautor
Pau Debon, cantant
Kilian Sebrià, periodista
Isona Passola, presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català
Albert Om, periodista
Joandomènec Ros, president de l’Institut d’Estudis Catalans
Carles Salvadó, president de la Fundació puntCAT
Rafa Xambó, profesor de la Universitat de València i músic
Amàlia Garrigós, periodista i activista cultural
Natxo Badenes, president d’Escola Valenciana
Anna Moner, escriptora i artista plàstica
Vicent Pitarch, sociolingüista i professor de la Universitat Jaume I
Vicent Maurí i Genovès, portaveu Intersindical Valenciana
Josep Gifreu, professor emèrit de la UPF
Daniel Condeminas, consultor en comunicació
Albert Font-Tarrés, educador social i periodista
Rafel Castellanos i Llorenç, enginyer
Joan Francesc López Casasnovas, filòleg i poeta
Enric Borras Abelló, periodista
Jordi Fortuny i Batalla, periodista
Marçal Llimona Creixéll, periodista
Maria del Mar Vilà Paretas
Joan Sabaté Salazar, professor universitari
Sergi Santigosa
Albert Biescas
Joan-Pere Le Bihan Rullan, mestre jubilat
Carles José i Solsona, director general de l'associació de productors APIC
Gerard Gort Oliver, periodista
Josep Miquel Vidal Jordi, funcionari GOIB
Neus Sanz Gómez, professora
Elisabet Abeyà Lafontana, mestra i escriptora
Antoni Adrover Adrover
Joan Galma Perelló
Màriam Serrà Fernàndez, lingüista i escriptora
Catalina Garcies Alzamora, bibliotecrària i filològa
Maria Montserrat Munar Servera, auxiliar d'administració
Bartomeu Ramon Sureda, professor
Francesc Artigues Estarellas, professor jubilat
Maria Magdalena Obrador Colom, assessora lingüística


ENTITATS

Grup de Periodistes Ramon Barnils, Institut d'Estudis Eivissencs, Obra Cultural Balear (OCB) de Formentera, STEPV-Intersindical Valenciana, Escola Valenciana, Associació Llengua Nacional, El Tempir. Elx, APLEC (Ass. Per l'Ensenyament del català), Arrels Països Catalans, Escola Arrels de Catalunya Nord, STEI Intersindical Illes Balears, BAULA col·lectiu Dones PPCC. Mallorca, Federació d'Entitats de Defensa de la Llengua catalana a Catalunya Nord, USTEC•STEs-IAC, Obra Cultural Balear (OCB), Acció Cultural de Menorca, Amics de la Llengua Catalana, Fundació Catalunya, Col·lectius per la Llengua i la Cultura Castelló

La FOLC es reuneix amb la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals

20.12.2019

Aquest 17 de desembre passat la FOLC es va reunir amb Núria Llorach (vicepresidenta i presidenta en funcions de la CCMA) i Andreu J. Martínez (director d’Estratègia i Recursos Humans de la CCMA) per presentar-los la campanya Per la reciprocitat plena i l’espai de comunicació en català. Des de la CCMA es van valorar molt positivament els objectius d’aquesta campanya i es va acordar mantenir una línia de contacte per seguir l’evolució i les novetats que es vagin produint durant el 2020 en l’espai de comunicació en català.

Ja són moltes les persones que s'han adherit al manifest d'aquesta campanya i en calen moltes més. Podeu fer-ho en menys d'un minut en aquest enllaç.

A la foto, d’esquerra a dreta, s’hi pot veure la Sra. Núria Llorach amb la Vicepresidenta de la FOLC, Blanca Serra, Daniel Condeminas Coordinador tècnic d’aquesta campanya i Rafel Castellanos, Tresorer de la FOLC.

La campanya compta amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i la Fundació Catalunya Fons.

Des de la FOLC ens adherim al manifest de Lafede.cat – organitzacions per a la justícia global, davant la sentència del procés

15.10.2019

DAVANT LA SENTÈNCIA DEL PROCÉS UNA CRIDA A LA LLIBERTAT COM A ESPAI DE CONSENS

Avui 14 d’octubre hem conegut la sentència del Tribunal Suprem del judici als líders de la societat civil i representants polítics. Una sentència que condemna a:

Oriol Junqueras per sedició i malversació, a 13 anys de presó

Jordi Turull per sedició i malversació, a 12 anys de presó

Raül Romeva per sedició i malversació, a 12 anys de presó

Dolors Bassa per sedició i malversació, a 12 anys de presó

Carme Forcadell per sedició, a 11 anys i 6 mesos de presó

Quim Forn per sedició, a 10 anys i 6 mesos de presó

Josep Rull per sedició, a 10 anys i 6 mesos de presó

Jordi Sànchez per sedició, a 9 anys de presó

Jordi Cuixart per sedició, a 9 anys de presó

Meritxell Borràs per desobediència, a 60.000 € de multa

Carles Mundó per desobediència, a 60.000 € de multa

Santi Vila per desobediència, a 60.000 € de multa

Les entitats socials sotasignades, representants de diferents sectors del nostre país i compromeses amb els valors de la pau i el diàleg com a principis indestriables de tota societat democràtica,

MANIFESTEM:

PRIMER: Entenem que aquesta sentència significa la culminació d’un procés de judicialització de la política, punt al qual mai no s’hauria d’haver arribat.

SEGON: Manifestem el nostre desacord amb la sentència, que no resol el conflicte polític, i denunciem la injustícia a la qual s’enfronten totes les persones condemnades.

Denunciem les conseqüències greus que aquesta sentència té sobre els drets polítics de la ciutadania i els drets de manifestació, d’expressió, de lliure associació i de dissidència política, suposant un retrocés per a la qualitat democràtica de la nostra societat.

Denunciem les greus conseqüències que la sentència té per a la normalitat política a Catalunya i els seus efectes per a l’autogovern de la Generalitat.

TERCER: Treballarem per la llibertat de les persones condemnades des d’amplis espais de consens socials i polítics a Catalunya i Espanya.

Fem una crida als partits polítics i a institucions públiques per trobar el camí de la política posant fi a la judicialització d’un conflicte polític.

Fem una crida a la ciutadania a participar a les mobilitzacions de tots els espais compartits que contribueixen a reforçar la cohesió i la convivència des de la fermesa en les reivindicacions dels drets democràtics i les llibertats.

La FOLC considera injusta i incomprensible la decisió de l'advocacia de l'Estat

10.10.2019

L'Advocacia de l'Estat considera que la Generalitat Valenciana s'ha de comunicar en castellà amb les administracions catalanes i balears perquè el valencià és «només oficial a la comunitat valenciana».

Aquesta decisió d'oposició al recurs de cassació presentat per la Generalitat Valenciana i el STEPV-Intersindical Valenciana, és injusta perquè limita l'ús de la llengua entre administracions que la comparteixen i està en contradicció amb l'article 3.3 de la Constitució Espanyola (en versió castellana): «La riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección».

L'Advocacia de l'Estat no ha tingut en compte aquest article, perquè en la decisió no hi ha ni respecte ni protecció del valencià i només hi ha una imposició injustificada del castellà i discriminació de l'ús del valencià, emparant-se en arguments legalistes. Quan es basa l'argumentació en «el principio de legalidad y de jerarquía normativa», sense tenir en compte res més, ja està tot dit. La llei ha de servir a les persones, no ha d'anar contra les persones i els seus drets lingüístics.

La decisió és també incomprensible, perquè ¿com pot ser il·legal l'ús de la llengua pròpia per comunicar-se entre si la gent que la parla? ¿De què serveix la llei i els arguments legalistes si al final s'arriba a decisions incomprensibles? Portant l'argumentació a un context comparable es pot entendre millor: ¿Què passaria si una llei prohibís relacionar-se en castellà dues regions espanyoles com Múrcia i Castella-la Manxa?

La decisió de l'Advocacia de l'Estat genera malestar i perplexitat i és paradigmàtica de com amb arguments legalistes, es pot arribar a prendre decisions absurdes, que són ofensives per als parlants a qui se'ls prohibeix l'ús de la seva llengua. A qui fa mal que valencians, catalans i balears es puguin relacionar en la llengua que comparteixen? Un Estat que es considera democràtic ha d'imposar un ús restrictiu d'una llengua que hauria de merèixer respecte i protecció?

També es podria afegir que la decisió és imprudent, tenint en compte les circumstàncies polítiques actuals. Estaria bé, que ja que no hi ha ni respecte ni protecció, ni que sigui per prudència, es reconsiderés la decisió.

Federació d'Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC)

 

 

Acte de presentació de la campanya "Per la reciprocitat plena i l'espai de comunicació en català"

20.09.2019

Ens complau convidar-vos a la presentació de la campanya PER LA RECIPROCITAT PLENA I L’ESPAI DE COMUNICACIÓ EN CATALÀ que la FOLC organitza el  dijous 26 de setembre de 2019 a les 19:30 h al Col·legi de Periodistes de Catalunya amb els següents participants:

Joandomènec Ros i Aragonès, president de l’Institut d’Estudis Catalans

Carles Salvadó i Usach, president de la fundació puntCAT

Daniel Condeminas i Tejel, consultor en comunicació i coordinador tècnic de la campanya

Presenta: Blanca Serra i Puig, vicepresidenta de la FOLC

Modera: Josep Gifreu i Pinsach, periodista, comunicòleg i professor emèrit de la UPF

 

L' aforament és limitat i haurieu de confirmar l' assistència a Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessiteu que el JavaScript estigui habilitat per a mostrar-la o trucant al 93.410.31.55

 

Més articles...

Pàgina 2 de 25

2