Situaci

Des del sindicat STEI-i de les Illes Balears us fem cinc cèntims de la situació de la llengua catalana a l’ensenyament aquests tres darrers anys de govern del partit popular. El canvi de govern fou el maig de 2003. El gener de 2004 el conseller va anunciar cinc mesures en contra del català que varen alarmar tota la comunitat educativa i totes les entitats civils, culturals, sindicals i polítiques que defensen l’ús normalitzat de la llengua catalana, que és la seva llengua pròpia de les Illes Balears.

PRIMERA PART: LES FAMOSES CINC MESURES

Us les comento seguint aquest mateix ordre.

1. Els primers a reaccionar, van ser els professionals llicenciats en filologia catalana i col·laboradors de la Junta Avaluadora de Català (JAC), molts d’ells professors i professores d’instituts, que, aquell mateix cap de setmana, examinaven centenars de persones a la universitat de les illes Balears. Eren les proves lliures del nivell C. Aquest nivell equival al vostre valencià II de les Universitats del País Valencià. Els col·laboradors es reuniren en assemblea i en un gest de lucidesa i acció contundent decidí plantar-se i aprovar tothom sense corregir les proves. L’argument era: “si la conselleria vol regalar el nivell C a l’alumnat de 4t d’ESO, ja els el regalam nosaltres”. Va ser la seva forma de protestar i cridar l’atenció sobre l’absurditat de la mesura anunciada. Al mateix temps tot el col·lectiu decidí deixar de col·laborar amb el govern per a la correcció de les proves fins que no canviàs la línia de la seva política lingüística. El nostre sindicat, l’STEI-i, i molts altres col·lectius socials, culturals i polítics mostraren el seu suport al que va ser anomenat “la plantada del professorat de català”.

La cosa no va acabar aquí. L’agost de 2004 la conselleria va anunciar que obligaria el professorat de català dels IES de totes les illes a corregir les proves.  El setembre va treure el decret que anul·lava la JAC i nomenava professorat de català dels IES membres dels tribunals que havien d’actuar en dissabte i diumenge per fer uns exàmens a persones que estaven al marge dels ensenyaments reglats. El nostre sindicat, l’STEI-i, el va impugnar. La conselleria va anunciar expedients disciplinaris al professorat que no obeís les seves ordres. El professorat es va veure obligat a deixar l’alumnat dels IES sense classe per anar a la constitució dels tribunals d’examinadors i preparar les proves. La nostra protesta va continuar de forma activa i mentre no es resolia la qüestió, facilitàrem uns fulls de discrepància al professorat, férem recursos... Finalment la conselleria va tòrcer el braç i va deixar de convocar el professorat als tribunals de forma obligada. La conselleria triplicà el sou als correctors i així i tot el col·lectiu de professorat, que normalment i durant anys havia col·laborat amb el govern per corregir les proves, no s’hi va apuntar. La situació de la direcció general de política lingüística encara ara és complicada, no tenen suficients col·laboradors per corregir les proves dels milers de persones que es matriculen cada any, algunes d’elles persones residents al País Valencià i que han patit la desorganització de la direcció general de política lingüística a causa del poc personal de què disposa.

2. La segona mesura, la creació de la Secció Filològica dins l’Institut d’Estudis Baleàrics, va ser contestada des de la Universitat de les Illes Balears, que feu valer el seu dret, reconegut per la Llei de Normalització lingüística del 1986, de ser la institució de referència per tot el que fa a la llengua catalana. L’Institut d’Estudis Baleàrics es creà, funciona i es dedica a donar una visió només de la literatura i la cultura popular de les Illes Balears. Però de la part filològica res de res. Alguns escriptors han manifestat públicament que no hi volen participar ni tampoc volen que la seva obra formi part de publicacions que donin una imatge reduïda de la comunitat lingüística i històrica de la qual formen part, els territoris de parla catalana.

3. La tercera mesura no era molt perillosa. Les modalitats lingüístiques dels diferents territoris sempre són un valor si es té clar la unitat de la llengua catalana, cosa que el govern del PP d’illes no nega.

4. La quarta mesura confirma que des del 2003, el govern del PP, s’ha dedicat a frenar el procés de normalització a l’escola. La direcció general de planificació i centres va enviar a escoles i instituts unes instruccions que afegien una especificació al decret que regula l’ensenyament de i en català a l’escola què suposa una nova trava per fer més difícil encara que els centres docents puguin augmentar el 50% de l’ensenyament en català. A partir del curs 2004-2005 si es vol superar el mínim establert s’ha de fer un referèndum als pares i mares del centre, cosa que abans es feia a través del consens del Consell Escolar de cada centre.

5. Finalment la cinquena mesura, l’ordre d’elecció de llengua del primer ensenyament per part dels pares i mares, ha estat qualificat de pastarada pedagògica. El dret reconegut per la Llei de Normalització lingüística de les Illes Balears està molt bé però el desenvolupament per aplicar a l’educació aquest dret és pedagògicament insostenible i està mal vist per la comunitat educativa. Per incentivar les escoles a fer aquest programa, la conselleria va oferir un docent més al centre, mitjans informàtics i realització d’obres pendents... així i tot molts centres han dit NO a l’aplicació de l’ordre al seu centre i molts d’altres ni tan sols s’ho han plantejat. L’ordre està impugnada per l’STEI-i perquè s’ha incomplert la Llei de Consell Escolars que diu que és prescriptiu passar la normativa pel Consell Escolar de les Illes Balears abans de la seva aprovació i publicació al BOIB i també perquè incompleix una normativa estatal en l’aplicació de l’atenció a la diversitat.

SEGONA PART: ALTRES FETS DEL PP EN CONTRA DEL CATALÀ

La crònica podria ser molt llarga. Us farem només una pinzellada de les accions de la direcció general de política lingüística al davant de la qual hi ha el Sr. Miquel Melià. Fa més dos anys que és al seu càrrec i encara és l’hora que des del seu departament surti un pla de normalització lingüística per a les nostres illes. El que demanam és un marc on encabir-hi les accions que en matèria de normalització lingüística dugui endavant el govern balear. Una carta de navegar clara per a la normalització del català, la llengua pròpia de les Illes Balears i comuna a la resta dels territoris de parla catalana. De moment només tenim accions en contra, reducció dràstica del pressuposts destinats a la normalització que afecten també les subvencions que rebia l’administració local per dur endavant processos de normalització lingüística des dels diferents ajuntaments de les illes, zero impuls a la normalització lingüística i zero iniciatives pròpies. És evident que la majoria del govern del partit popular no valora en absolut la llengua i la cultura pròpia de Mallorca i el que fan és anar-hi en contra.

A més a més el govern autonòmic del PP incompleix la legalitat vigent quan no exerceix la seva responsabilitat de realitzar un pla de normalització lingüística per al català. Tampoc no ha convocat el Consell Social de la llengua catalana de les illes Balears (CSLCIB) on hi ha una representació dels estaments socials, econòmics, empresarials, culturals i polítics, per aprovar el pla de normalització que, amb la col·laboració de tots i totes, s’havia fet durant la legislatura del Pacte de progrés. El curs 2004-2005 l’STEI-i va fer un requeriment per convocar el Consell Social de la llengua catalana, la conselleria no el va convocar i el nostre sindicat d’illes presentà un recurs contenciós administratiu per inactivitat de l’Administració. El reglament del CSLCIB preveu que s’han de fer dues reunions ordinàries dos pics cada any. Ells, en quasi tres anys de legislatura, no n’han convocada cap.

Durant el curs passat la conselleria va voler homologar l’aprovat de 4t d’ESO de llengua catalana i literatura amb el certificat C de català, que equival a Llengua catalana II i a Valencià II, a l’alumnat que tengués el títol de graduat en secundària obligatòria. L’STEI-i va convocar una assemblea de professorat de català i allà s’acordà proposar a tot el professorat de català dels IES de les Illes Balears donar un aprovat general a l’alumnat de 4t d’ESO. En el termini de 15 dies i després d’un gran esforç informatiu i mobilitzador per part dels alliberats i alliberades de l’STEI-i, s’aconseguí que més de la meitat dels centres de Mallorca i Menorca se sumassin a la proposta d’aprovat general. La conselleria davant la imminència dels fets i la posició de força del professorat aturà la proposta de decret  i RECTIFICÀ!. Els sindicats acordaren amb la conselleria que es faria un estudi per veure quin era el nivell de l’alumnat i que parlaríem de les homologacions dins el curs següent.

El mes d’agost, la conselleria, sens fer cap estudi previ, publica un decret que atorga el nivell B a l’alumnat de 4t d’ESO que aprovi el català i obtingui el títol de graduat en ESO. L’STEI-i impugnà el decret. El nivell B equival a llengua I i valencià I. El setembre de 2006 l’STEI-i convoca una nova assemblea i el professorat de català decideix que només aprovarà l’alumnat que tengui realment aquest nivell. També anuncien que, com que la conselleria puja el nivell i ells es veuen obligats a ser més exigents, el nombre d’alumnes amb fracàs escolar pot augmentar.

I ja per acabar us explic la darrera acció de la conselleria d’educació en contra del català. El mes de març de 2006 la conselleria presenta un nou projecte de decret que pretén rebaixar la normativa vigent, decret 92/1997, que estableix que a tots els centres de les illes Balears s’ha de fer un 50% com a mínim l’ensenyament en català. Ara el nou decret pretén deixar-lo en un 33%. L’Obra Cultural Balear ha manifestat una mobilització sense precedents si això va endavant i el nostre sindicat ha proposat a la Junta de personal docent no universitari de les illes Balears, accions de mobilització que per començar poden ser una concentració o una aturada parcial als centres de les Illes Balers

totes i quantes accions legals es puden fer per recórrer les normatives que perjudiquen la llengua i la cultura catalanes, així com el funcionament i la qualitat dels centres educatius de les Illes Balears. S’han establert contactes amb els estudiants de la UIB per coordinar accions al pla alternatiu de propostes de normalització lingüística i cultural. S’ha activat el voluntariat lingüístic, que ja funciona i se li aportaran noves propostes d’accions en col·laboració amb el voluntariat de la resta de territoris de parla catalana.

Continuarem i reactivarem les campanyes conjuntes amb els nostres sindicats dels Països Catalans, l’STEPV-intersindical valenciana i la USTEC-STES del Principat de Catalunya.

L’STEI-i coordina un calendari d’actuacions i un repartiment de tasques en funció de les possibilitats de cada grup, associacions o entitats col·laboradores.  Donam difusió dels documents i informes que elaboram en contra de les mesures que la conselleria ja ha aprovat i es coordinen les mobilitzacions en contra d’aquestes mesures aprovades i de les que es puguin aprovar en posterioritat. Distribuïm materials de divulgació gràfics i audiovisuals que expliquen els avantatges de l’ensenyament en català i de la preservació de la llengües i cultures pròpies en benefici de la diversitat cultural i la cohesió social . Organitzam cursets i jornades de formació per a l’afiliació oberts a tota la ciutadania per tal de seguir treballant per a la normalització lingüística.

Finalment i per concloure us diré que el Govern de les Illes Balears debilita sistemàticament la llengua i la cultura pròpia de les Illes Balears i a més es dedica a anul·lar els avenços que, en matèria de normalització de l’ús de català, s’havien fet fins ara.

Si us interessa ampliar un poc tota aquesta INFORMACIÓ podeu mirar la nostra pàg. Web: www.stei-i.org Educació/Ensenyament públic/Pel català. Trobareu els informes que hem fet dels diferent decrets del PP d’aquest tres darrers anys.

m. a. font

Àrea de NL STEI-i