dijous, març 28, 2024
Mida del Text

Informe de l'inici del curs 2010-2011 d'STEI-i

INFORME INICI DE CURS 2010-2011                      13 SETEMBRE 2010

Durant aquest any passat només hem vist el conseller a una entrevista a l’inici del curs passat i a una mesa sectorial el mes de maig els acords de la qual han quedat a l’aire per les mesures de reducció del dèficit públic i que han tengut com a conseqüència retalls dels drets socials i laborals.

Cap pla per atacar el fracàs escolar que en aquesta comunitat. Cap normativa a la comunitat escolar que ajudi a prevenir els guetos socials, com seria un nou decret d’admissió d’alumnes que garanteixi que el sistema educatiu treballa per a la integració i la cohesió social d’aquesta nova societat que s’està formant a les illes. Cap mesura per intentar reduir el nombre d’alumnat per aula. Som la comunitat amb les ràtios més altes de l’estat. Cap augment del pressupost per educació, al contrari l’any passat es va reduir i enguany hauríem de recuperar el que vàrem perdre i afegir-hi un poc més. Cap mesura per

Normalització lingüística, ensenyament en català: zero!
Reciclatge de català: Més supressions! L’STEI-i denuncia que la conselleria suprimeix unilateralment i sense consultar el sindicats, les classes presencials de català del professorat. Tampoc no existirà la possibilitat de treure’s el títol de professor de català que permet tenir una puntuació superior com a mèrit a la del requisit.
1r que s’ha de fer regular la normativa que preveu què hem de fer amb el professorat que encara no s’ha tret el reciclatge de català.
Les necessitats de formació del professorat són moltes.
Direcció general de Política lingüística nova normativa equivalències i acreditacions
Equivalències nivells de català i estudis d’ESO i Batxillerat sense fer estudi
Donar per bona la titulació de la Junta qualificadora de valencià.

INFRAESTRUCTURES

Hi ha centres amb obres pendents i centres que les estan acabant.

CP Antoni Monjo de Maria de la Salut. Mallorca.
A punt d’acabar el centre. Era una reivindicació històrica i el centre estava francament malament separat en dos edificis, tenia un difícil accés per als més petits a l’hora d’anar al menjador...

CP Mestre Pere Garau-Son Macià. Manacor. Mallorca.
Necessiten canviar una aula prefabricada i fer tot el centre nou. Avui no començaran el curs per problemes.....

CEIP S’Albufera. Alcúdia. Mallorca.
Necessiten un gimnàs. La construcció està aturada per temes burocràtics.

CP Antoni Alzina. Lloret. Mallorca.
L’escola no està a punt per començar avui. Mestres, pares i mares ajuden a netejar l’escola. Mentrestant l’alumnat anirà al Casal dels Tarongers, un casal del poble.

CP Sant Domingo. Es Llombards. Mallorca.
Falta arreglar la teulada. Tenen goteres dins l’escola quan plou.

CP Joan Veny i Clar. Campos. Mallorca.
Falta aula prefabricada. No ha arribat. Habilitació al centre d’aula de suport i de desdoblaments d’una aula de curs.

CEIP Francesc d’Albranca. Es Migjorn Gran. Menorca.
Els serveis de l’aula de 3 anys són per a infants grans. Es van col•locar de forma provisional fa quasi dos anys i encara no s’han substituït.
Adequar la sala de professorat a les tasques pròpies d’aquest espai.

CP Poeta Villangómez. Cas Serres. Eivissa
Obres al centre. Renovació d’espais.

CP Pintor Torrent. Ciutadella. Menorca
Necessiten que els construeixin un gimnàs. La LOE preveu un impuls a aquests estudis esportius però no es posen els mitjans per poder-ho desenvolupar en condicions.

IES Porreres. Mallorca.
El centre té 5 anys i ja necessita una ampliació urgent. No hi ha aule sper a tots els cursos i han hagut de transformar la biblioteca, l’aula de música i part del taller de tecnologia en aules.

IES Marratxí. Mallorca.
Hi ha problemes d’espai. El centre està saturat. S’està intentant tramitar la construcció d’un nou institut a Sant Marçal. Han quedat molt alumnes que no són de la zona a fora. També algun alumne de batxillerat de la zona però que no ha estudiat a un centre adscrit.

EIVISSA Aquest inici de curs a Eivissa, queda marcat per la no obertura del nou IES a  Sant Antoni (problemes Conselleria amb la constructora) Han consumit tot el pati amb aules modulars i han obert un forat a la paret exterior per arribar a un tancó que serà zona d’esbarjo. Patètic!

Escola Es Pratet i Sant Antoni encara són aules modulars i ho seran molts anys. Resulta penós!

Escola Sa Bodega a Vila: cansats de sentir que el mes següent comencen les obres de la nova escola, on s’ha de passar d’na a dues línees. Ja no creiem res !

Del nou IES a santa Eulària, res de res. Pot ser d’aquí un parell d’anys,  quan ja sigui tard, començaran la seva construcció.

El manteniment de centres ha anat per barris. Sant Joan, Sant Josep, bé. En els altres s’ha fet el mínim possible!
ORIENTACIÓ ALS CENTRES I EQUIPS D’ORIENTACIÓ EDUCATIVA (EOEPs)

És necessària la figura de l’orientador a tots els centres de primària per ta de fer la prevenció i la detecció a primària dels casos que necessiten un diagnòstic i una atenció dirigida als problemes reals per prevenir un possible fracàs escolar i per donar eines a l’alumnat que ho necessita.

CP Es Cremat de Vilafranca. Les necessitats específiques de l’alumnat augmenten d’un curs a l’altre. La majoria de noves incorporacions són alumnes de necessitats específiques de suport educatiu (NESE)

CEIP S’Albufera. No disposen de persona orientadora al centre. Tenen l’assessorament de l’EOEP. L’administració però no fa cas de l’EOEP.

CEIP Jaume I ha costat molt mantenir l’Auxiliar tècnic educatiu (ATE) que tenien. Els ha costat molt mantenir-lo.

PROFESSORAT I ALUMNAT
Professorat curs 2009-2010    Professorat curs 2010-2011

14.328 mestres i professors a totes les Illes Balears.
11.139 plantilla de centres públics
3.355 plantilla de centres concertats

En relació al curs passat, el personal va créixer en 166 docents (102 als centres
públics i 64 a la concertada).   
14.541 mestres i professors a totes les Illes Balears
11.241 professorat de centres públics 3.300 professorat de centres concertats


Alumnat curs 2009-2010    Alumnat curs 2010-2011
156.610
Educació infantil 31.347
Educació primària 62.190
Secundària 44.545
Batxillerat 11.498
Règim especial 514
Cicles formatius grau mitja i grau superior 7.516
Aquestes dades suposen un increment de l’alumnat de l’1,01%, en relació amb
les dades d’inici de curs de l’any passat (154.988 alumnes).
d’estudiants de Programes de Qualificació Professional (PQPI), que enguany compta
amb 1.972 alumnes.    148.144
Educació Infantil 31.697
Educació Primària 62.478
Secundària 36.398
Batxillerat 10.461

399 centres   

En molts de centres no s’ha rebut resposta de la conselleria per poder aplicar la reducció de dues o tres hores lectives al professorat major de 55 anys que ho té sol•licitat. 

S’han eliminat alguns grups.

CP Sant Jordi. Eivissa
Obres de manteniment al centre. Encara no han acabat.

CP Vara de Rei. Eivissa
Sala de professorat i sala d’informàtica hi fan classe. Hi fan desdoblaments per poder atendre millor l’alumnat que ho necessita. Tenen pendent la reforma de la part antiga. Humitat a la planta baixa. Manca equipament de la zona ampliada. Falta el parc infantil.

IES Porreres. Mallorca
Alguns professors faran més de18 hores lectives. S’han hagut de reduir coordinacions.

IES Marratxí. Mallorca
Professorat amb 19 hores lectives.

El professorat d’Eivissa molt majoritàriament està on toca, cosa que ha millorat respecte a anys anteriors. Ja era hora!

RATIOS
La massificació a les aules continua. El que s’observa és que hi ha centres amb ràtios elevades que pot ser altre temps es feien desdoblaments de grups i enviàvem un professor més i ara no es desdoblen grups i les ràtios sobrepassen les establertes. De fet la nostra comunitat és la que té les ràtios més altes de tot l’estat. Les ràtios altes dificulten els projectes d’innovació a les aules.

CP Noray. Port d’Alcúdia. Mallorca
3 anys 27 alumnes i un nin autista
4 anys 25
5 anys 25 amb un infant amb trastorn greu
1r de primària 28 alumnes (2 NESE, 1 d’ells autista)
2n primària 29 alumnes (4 nese)
3r primària 27 alumnes (3 nese; 2 d’ells amb un nivell de 4 ò 5 anys)
4t primària 24 alumnes (6 nese)
5è primària21 alumnes (5 nese)
6è primària27 alumnes (4 nese)

CEIP S’Albufera. Alcúdia. Mallorca
Tres cursos a 28 alumnes i un a 29

CP Establiments, els han enviat un comunicat de la conselleria que diu que en poden posar 27  INFANTIL I 28 A PRIMÀRIA. És un centre amb molta demanda.

CEIP Camilo José Cela. Palma
Les ràtios han augmentat, com a tots els centres,
Els han reduït una AD

CP Melcior Rosselló i Simonet. Santa Maria. Mallorca.
Uns quants grups de 26 alumnes.

CP Joan Veny i Clar. Campos. Mallorca
Dos cursos de 2n de primària amb 28 alumnes. Tenen 24 matrícules al de setembre.

CEIP Jaume I. Palma Nova. Calvià. Mallorca
2n de primària dos grups un de 25 alumnes i un de 26
6è de primària dos grups de 26 alumnes

CP Pintor Torrent. Ciutadella. Menorca.
Educació infantil 4 anys 26 alumnes
6è de primària 27

CP Ses Cases Noves. Pont d’Inca. Mallorca
Ràtios altíssimes. Grups d’infantil amb 27 alumnes i 28 de primària.

IES Sa Colomina d'Eivissa.
Estan arribant a un extrem insostenible... Tenen també molts alumnes a batxillerat. Pot ser seran més de 40. Els professors preparen un escrit de protesta.

PERSONAL D’ADMINISTRACIÓ I SERVEIS ALS CENTRES D’INFANTIL I PRIMÀRIA I ALS CENTRES D’ADULTS

És unànime la demanda d’auxiliars administratius i conserges als centres d’infantil i primària i als centres d’adults.

CP Es Puig de Lloseta. Mallorca.
EOI Maó Extensió Ciutadella
CEIP Es Cremat
CEPA La Balanguera
CEPA Llevant. Manacor. Mallorca.
CP Son Anglada. Mallorca.
CEIP Jaume I Palma Nova. Calvià . Mallorca
CP Antoni Monjo. Maria de la Salut. Mallorca.

CRISI ECONÃ’MICA
En general el professorat dels centres percep que els efectes de la crisi econòmica afecta l’alumnat i les seves famílies i així es reflecteix en l’ús del servei de menjador escolar, el transport, les despeses per matrícula, la compra de material, per la qual cosa des de l’STEI-i es demana un augment del nombre de beques que l’administració posa a l’abast de les famílies dels infants i joves que segueixen estudis en aquesta franja d’edat.

CP Es Cremat de Vilafranca. La crisi afecta molt el col•lectiu magribí. La majoria ara no té feina. El centre demana un augment de les beques i ajudes i s’ha dirigit també als serveis socials de la Mancomunitat.

BUROCRÀCIA

Alguns centres no posen en marxa programes o projectes de centre perquè estan ocupats omplint papers i fent tasques burocràtiques. Omplen papers, presenten reclamacions, fan escrits i senten que la conselleria no els fa cas. Pensen que per fer un projecte de centre l’haurien de preparar durant el cap de setmana perquè troben que la burocràcia els pren tot el temps de què disposen. (CEIP S’Albufera)

SERVEI DE NETEJA ALS CENTRES

Netejadores del govern i netejadores d’empreses privades que tenien un contracte per licitació i ha hagut centres que no han contractat les empreses de neteja. Els deien de reforç. Abans eren 4 persones i ara són dues i no ho poden fer tot. Hi ha gent que resta al carrer. Per aquesta gent no hi ha pla de rescat.

CP Camilo José Cela
Problemes amb la neteja. Els suprimeixen el servei de neteja dels matins.
EOI d’Eivissa
Molts d’altres centres 
CENTRES D’EDUCACIÓ DE PERSONES ADULTES (CEPAS)

Els centres d’adults, juntament amb els tallers de formació professional, són el tipus de centre que, en el seu conjunt, necessiten més millores en les seves infraestructures. És necessari la construcció de centres nous i independents dels instituts de secundària per allotjar aquest tipus de centres.

Tot i que la conselleria l’any passat va posar en marxa nous centres d’adults ubicats dins els centres de secundària en horari d’horabaixa, la construcció de centres nous és del tot necessària. Encara ara, igual que l’any passat, centenars de persones no es poden matricular als centres de formació de persones adultes perquè no es disposa d’espai suficient per acollir-les. En un moment de crisi econòmica la gent que està interessada en seguir els seus estudis en un centre d’adults és molta. Són persones o que no han fet feina mai, o que han fet feina i ara són a l’atur i que saben que la formació és una eina que els permet millorar i tenir més oportunitats de trobar una bona feina.

A la zona del Llevant de Mallorca hi ha pocs equipaments educatius o els que hi ha no basten per donar resposta a la demanda que es produeix cada any a la zona. Per exemple el CEPA Llevant, fa anys que està en aules prefabricades, havia de ser una situació provisional per un o dos cursos i ja en duen 6! És necessari que s’acabi l’IES Son Fangos de Manacor perquè l’alumnat i el professorat de l’IES Na Camel•la s’hi pugui traslladar a fer ESO i Batxillerat i els adults es puguin col•locar a l’IES Na Camel•la. Algun moment s’ha parlat de fer-hi un centre de salut, però pensam que davant la falta d’equipaments educatius a la zona de llevant, és més urgent ubicar-hi el centre d’adults.

A l’actualitat hi ha 1.400 alumnes matriculats. El curs passat en quedaren a fora 160. No tenen ni conserge, ni auxiliar administratiu i han de fer totes les tasques burocràtiques i de serveis entre la directiva i el professorat.

La majoria dels centres d’adults no disposen d’ordenances o de personal d’administració i serveis tot i que les places estan creades per funció pública però no estan dotades. Generar llocs de feina, oferta d’ocupació es pot fer no només licitant obra pública, sinó també donant feina a persones que poden fer d’ordenances, auxiliars administratius, és a dir tota l’escala de les categories laborals diferents. Això passa també a CEPA La Balanguera de Palma. A més de fer anys que espera que es reformi l’antic col•legi públic de Son Espanyolet per traslladar-s’hi ells tampoc no tenen auxiliar administratiu


ESCOLES OFICIALS D’IDIOMES

EOI Calvià
No tenen espai per ubicar la biblioteca del centre.

Els han reduït mig  professor i els falta un profe de català que tenen adjudicat però que encara no ha arribat. Aquesta plaça va quedar vacant el mes d’agost perquè una persona del centre ha demanat una excedència.

D’anglès ha quedat gent sense plaça. Les ràtios al centre són superiors a les establertes.

EOI EIVISSA
Són a l’edifici de l’IES Sa Blanca Dona i des del juliol estan en obres.
Els han reduït grups i això vol dir llevar nivells i suposa una gran pèrdua d’alumnat.
No han pogut aconseguir el ½ professor més d’alemany
Falta personal de neteja

EOI de Formentera
Necessitat de consolidació com a centre independent del d’Eivissa

EOI MAÓ
Demanen un professor a mitja jornada per poder impartir el grau superior de francès. Ara només poden fer francès fins al nivell mitjà.

EOI MAÓ-Extensió CIUTADELLA
Falta acabar el nou edifici a l’IES Josep Maria Quadrado. És manté la mateixa quota de professorat i fins i tot un professor compartit amb l’EOI de Maó que un capvespre fa classes a Maó i després se’n va a Ciutadella. També necessiten un conserge i un auxiliar administratiu. Van molt justos en temes de neteja del centre. El servei és massa reduït pel volum del centre i de les persones que hi habiten. Manca personal de neteja.

Necessitat de consolidació com a centre independent del de Maó i necessiten des de fa temps un professor de francès a Ciutadella. Enguany han posat un professor més a l’EOI Palma per donar xinès, un altre a l’EOI Formentera per donar italià. Ells en demanen un de fa anys per impartir francès. 

OPOSICIONS I LLISTES D’INTERINS




M. ANTÃ’NIA FONT GELABERT
Secretària d’ensenyament públic de l’STEI-i
Secretària de la Junta de personal docent no universitari de les Illes Balears
619-78.38.84