«Estar» en prejudici de «ser»                  

Voldríem fer notar tres casos en què observem que el verb estar continua avançant en perjudici de ser, casos que fereixen l'orella de la persona avesada a un català genuí.

1) Efectivament, la passiva es construeix amb ser: Exemples:

— La sessió fou presidida per l alcalde.

— Ets estimat de (o per) tothom.

— La ciutat ha estat presa pels enemics.

Com que el castellà actual ja construeix, abusivament, la passiva amb «estar» i, com era de témer, aquest vici es comença a propagar en català. Exemples:

— «L'acte va estar presidit per...», en lloc de L'acte va ser presidit per...

— «El bisbe de Lleida diu en una homilia que l'Església està perseguida» (d'un diari, 30-12-90), en lloc de ... l'Església és perseguida.

— «L'escriptor i filòsof francès Jean Baudrillard està considerat com un dels més pertorbadors sociòlegs de la modernitat i la postmodernitat» (també de la premsa, 23-4-92), en lloc de ... és considerat com un dels...

2)  També quan es tracta d'expressar qualitats accidentals, variables, d'una cosa, avui se sent sovint estar en lloc de ser. Exemples:

— «¿Està freda, l'aigua de la piscina?», en lloc de ¿És freda, l'aigua de la piscina?

— «Aquest menjar està molt bo!», en lloc de Aquest menjar és molt bo!

Llegim atentament l'exemplificació següent per tal d'anar-nos amarant de la construcció catalana genuïna:

Qualitats accidentals, variables, d'una cosa, merament comprovades (expressades generalment amb adjectius). Exs.: Aquesta neu és bruta. Aquella aigua era ben tèr­bola. El cafè és fred, calent, tebi. L'ampolla és buida. La botiga és plena de gent. El drap hauria de ser moll, humit, sec, net. Aquest menjar no pot ser més dolent. El ferro és roent ara. La sopa és salada. La poma és verda, madura. La xocolata és do/ça, espessa. Les mongetes són tendres, dures, toves. El barret és nou, vell. Els pantalons nous et són amples. El barret m’és petit. És clar, fosc, núvol. El terreny és relliscós.

Estat d'una cosa com a resultat d'una acció (i valors similars; generalment, expres­sats amb participi). Exs.: La porta és tancada, ajustada, oberta. Les tovalles eren brodades a mà. Aquelles cases són habitades, abandonades. Aquell gerro és trencat esquerdat. Tots els carrers de la vila eren asfaltats. El llum és encès, apagat. La fei­na ja és feta, acabada, començada, per fer, a mig fer. Aviat és dit! L'obra és realitza­da per un equip d'especialistes. El projecte ja és aprovat. Tot el que és privat és desitjat. Les figues de la plata són cobertes de floridura. El quadre ja és venut. El test és posat al terrat. Actualment tota aquesta terra és ocupada per l'exèrcit enemic. La paret és construïda de pedra i calç. L'aire és format compost, cons­tituït per nitrogen, oxigen... Això és destinat a... No és previst que... Les taules són reservades. L'altar és dedicat a l’Assumpta. El Montseny era nevat. L'aigua era glaçada.

Mer estat d'un subjecte animat, és a dir, sense marca de duració ni vist com a transitori. Exs.: Son pare és viu, és mort. Aquest ocell és ben mort. Aquella dona és soltera, casada, vídua. Sóc jubilat, batejat, nat de l'agost Aquell home és boig, tocat del bolet, faltat de salut. Trobo que la nena és maca, grassa, prima, morena. El malalt era llevat. Sóc afiliat a un partit, subscrita una revista.

En tots aquests exemples el castellà generalment usaria «estar»: «Esta nieve está sucia», «La puerta está cerrada», «Su padre está vivo», etc.

3)  Expressant la simple presència en un lloc, se sent massa vegades el verb estar en comptes del verb ser. Exemples:

— «Busco la Maria i no la trobo. Sabeu on està?» (és a dir, expressant simple presència), en lloc de ... Sabeu on és?

— «No sé on he deixat el llibre. No sabeu pas on està?», en lloc de ... No sabeu pas on és?

— «¿Que està, en Pere?» (demanant per la seva presència), en lloc de ¿Que hi és, en Pere?, o bé Que hi ha en Pere?

També ací aconsellem de rellegir els exemples i remarques següents:

El meu poble és a la comarca del Vallès Orienta/ (= El meu poble es troba... A la comarca del Vallès Orienta/ hi ha el meu poble). La botiga que cerquem és al número 6 del carrer de Rafel Casanova. El gerro era damunt la taula. La llet deu ser a la nevera. On són les claus? Les eines són al calaix. L'americana és al penja-­robes. En Joan era al balcó quan es va posar a ploure. Aquell dia jo era (= em trobava) a València. Els mossos són al camp. El meu germà, el que viu a París, és aquí per uns quants dies. El director és al seu despatx. ¿Que hi seràs, a casa, al vespre? Quan vaig ésser fora me `n vaig recordar. / -On són els nens? -Són a/ carrer, que juguen. / Els nostres amics són de vacances (lloc sobreentès: fora...). A vegades ser-hi agafa un valor de locució: Les ganes prou hi eren, però les forces li fallaren (= De ganes, prou en tenia...). M'hi volien fer ser (= prendre part, etc.). Pobret, no hi és tot (= és mancat d'enteniment).