Acabar amb... per Jaume Vallcorba
Acabar amb Jaume Vallcorba
ARTICLE APAREGUT A LA REVISTA LLENGUA NACIONAL N. 36L’expressió acabar amb és pròpia del català o li és impròpia segons quin significat li donem. La interferència del castellà (i del francès, llengua de la qual prové aquesta expressió) ens fa usar una construcció no genuïna, font d’ambigüitats i que desnaturalitza el discurs propi.
És catalana i, per tant, és bona quan vol significar quin és o com és l’acabament que fa alguna cosa. Així, doncs, és ben emprada en els exemples següents:
[1] La discussió acabà amb un joc de bufetades i bastonades.[2] La novel·la acaba amb un capítol espaterrant.[3] El partit ha acabat amb un empat a tres gols.La necessitat d’usar únicament acabar amb en sentit propi es pot il·lustrar encara amb aquest exemple: Que la maledicció acabi amb mi! (S. Espriu, Antígona), on una cosa és que signifiqui «fineixi amb mi, no passi més enllà de mi» (que és el sentit que hi dóna l’autor, encertadament), i una altra, molt diferent, «em destrueixi».
Contràriament, no és català fer servir el conjunt acabar amb significant donar fi a una cosa, com és el cas de:
[4] La penicil·lina va acabar amb moltes infeccions.En català, l’anterior frase significa:
[4 bis] La penicil·lina va originar moltes infeccions.És a dir, aquesta frase en català significa tot el contrari del que significa en castellà, ja que per a ells sí que vol dir que la penicil·lina va destruir moltes infeccions.
Ha estat repetidament denunciat que el mal ús que acabem d’exposar de la locució acabar amb és un gal·licisme, alhora que un castellanisme, si la fem servir en els significats de fer acabar, posar fi a, eliminar, fer cessar, extingir, anorrear, destruir, exterminar, aniquilar, etc.
Però alguna vegada el mal ús ho embolica més. De vegades aquest castellanisme no introdueix solament un canvi de significat sinó que es menja i corca les estructures de la llengua catalana. El titular d’una notícia del diari fa: «Anguita ordena una purga a IU per acabar amb les dissidències». Això en català, vol dir el contrari del que pretén Anguita. Però no n’hi ha prou d’esmenar-ho, per exemple, així: «Anguita ordena una purga a IU per eliminar les dissidències», perquè An guita no vol eliminar les dissidències que hi hagi pertot arreu, sinó només les d’IU. Cal doncs dir-hi: «Anguita ordena una purga a IU per eliminar-hi les dissidències», on hi significa «les dissidències que hi ha a IU».El mal important que volíem destacar és que la locució immodificable acabar amb no ha permès al diari d’intercalar-hi «acabar-hi amb» i la falta de hi destrueix l’estructura que exigeix el català. A més, la frase «Anguita ordena una purga a IU per acabar amb les dissidències» no sols vol dir en català el contrari del que el diari pretenia dir-hi, sinó que, catalanitzant-la introduint-hi el pronom hi, que el català hi exigeix, tampoc no ho soluciona; continua tenint el significat oposat, car en la nostra llengua continua volent dir «Anguita ordena una purga a IU per anar a parar a haver-hi dissidències» en comptes del que voldria dir, que és: «Anguita ordena una purga a IU per eliminar-hi les dissidències» o «... per fer-hi acabar les dissidències» o «perquè s’hi acabin les dissidències», que és la manera normal d’expressar-ho en català.Ens trobem, doncs, que el castellanisme acabar amb ens pren el pronom hi (fer-hi acabar), que convé en aquest context, o sia, ens descatalanitza el text violant-nos les exigències sintàctiques del català.A més, direm que en francès la locució és en finir avec amb el pronom en; el castellà, en apropiar-se-la, la despulla d’aquest pronom, el qual, com hi, és anafòric. Es produeix, doncs, en el castellà mateix, una pèrdua de precisió. I nosaltres, vinga a copiar del castellà.Per una altra banda, els repertoris lèxics catalans, tant els normatius com els descriptius, no recullen pas el valor de acabar amb que denunciem, i els tractadistes que toquen aquest punt ho fan per condemnar el gir en qüestió.
Acabem amb (sí, acabem amb, en sentit propi) uns quants exemples d’ús impropi de acabar amb (trets d’un diari català):
[5] «Ho afirmà Narcís Serra als funerals dels morts per ETA: “La societat acabarà amb la gangrena del terrorisme”», frase ambigua, perquè en sentit català propi vol dir que la societat tindrà fi juntament amb la gangrena del terrorisme.[6] «La Cros té dos mesos de coll per a acabar amb les fuites de gas». Que vol dir que d’ací a dos mesos la Cros morirà intoxicada de gas. [7] «Un nou atemptat sikh contra un autobús acaba amb 40 vides»; notem que, en el mateix diari i el mateix dia, s’hi trobava aquesta altra frase, amb l’ús propi: «El desallotjament de Riaño acaba amb quatre ferits». Això demostra que, si volem continuar amb la construcció pròpia –cosa que ningú no discuteix– i volem alhora evitar ambigüitats, hem de bandejar la construcció impròpia. Però encara afegim-hi alguns exemples que usen solucions catalanes equivalents al significat del castellà acabar amb.— Amb donar fi:
[8] Mes com Déus agués determenat que donàs fin a tans mals, ferí’l de malautia corporal («Diàlegs de Sant Gregori», segona meitat del s. xiii, citat per Martí-Moran, Documents..., p.45).[9] ... e puys donà fi a les guerres de França e de Castella (doc. del s. xiv, citat per Fabra, «La coordinació...»).— Amb fer acabar:
[10] Els assimilacionistes pretenien fer acabar el fet diferencial català.El català contemporani sovint expressava aquell franco-castellà acabar amb també de la manera següent:
— Amb una oració subordinada, construïda amb acabar-se, la qual és complement del verb principal. Posem per cas:
[11] La C.E. proposa que s’acabi (no pas «acabar amb») el monopoli del telèfon a partir de l’any 1988[12] Cal gestionar perquè s’acabi la guerra (en lloc de «per acabar amb la guerra»).[13] Vol contribuir-hi perquè s’acabi (en comptes de «contribuir a acabar amb») aquest clima de tensió entre mitjans de comunicació i govern.[14] Aquesta sentència ha d’ajudar que s’acabin els conflictes lingüístics (no pas «ajudar a acabar amb els conflictes lingüístics»). Recordem finalment que el significat que rebutgem de acabar amb l’expressa també algun d’aquells verbs abans esmentats (fer acabar, posar fi a, eliminar, fer cessar, extingir, anorrear, destruir, exterminar, aniquilar...).Les llengües es diferencien no sols per la forma dels mots o simplement per la sintaxi estricta, ans també per la manera pròpia de dir les coses, com és el cas notable dels exemples 11 a 14. De fet hi ha qui en traduir del castellà o del francès resta massa condicionat per la dicció en aquelles llengües i no sap desempallegar-se’n i retrobar la manera corrent de dir-ho en català. Evidentment, no sols hem de considerar inadmissible acabar amb perquè és un flagrant castellanisme, sinó també perquè es tracta d’un gir que interfereix el sentit normal que ja té la combinació acabar amb, on la preposició té el valor habitual de companyia, coincidència, etc. Així, si diem: «La República va acabar amb la guerra civil» (on va acabar amb vol dir «va tenir fi en coincidència amb»), no és bo que diguem «La guerra civil va acabar amb la República» (on va acabar amb voldria dir ‘va posar fi a, va anorrear, etc.’, donant a la preposició amb un valor del tot estrany per a nosaltres).| < Anterior | Següent > |
|---|