El nou estatut d'Arag

La Llei de Llengües d'Aragó continua sent una assignatura pendent per a l'executiu autonòmic. Ni amb l'anterior govern PP-PAR, ni tampoc amb el nou del PSOE-PAR s'ha pogut posar en marxa. Esta és una de les apreciacions que es donen i en les que insistixen els grups polítics que es troben en l'oposició.

ImageTots hem viscut novament l’engany del president d’Aragó Marcel·lí Iglesias i tots els seus còmplices del Govern d’Aragó, que en el desenvolupament del nou estatut d’Aragó han tornat a menysprear la nostra llengua i cultura fins relegar-les als mateixos nivells que tingué durant la dictadura franquista.

Efectivament els autors de l’estatut no dediquen el més mínim interès al nostre poble, llengua i cultura. La Franja és totalment bandejada pels partits i els responsables del Govern d’Aragó.

Des del Partit Socialista es considera que en l'article número 7 de la reforma de l'Estatut d'Aragó on s'aborden el tema de les llengües s'ha donat un pas important i en tot cas, per a portar la Llei a les Corts per a la seua aprovació, abans cal arribar a un acord el més ampli possible.

Des que va finalitzar el dictamen de la Comissió per a l'Estudi de les Llengües a Aragó se seguix atent en el que concernix a la Llei. El català es parla en part del territori baixaragonés històric en la comarca del Matarranya i en localitats de la comarca del Baix Aragó Històric. Són els parlants de les localitats on es parla els que patixen més les conseqüències d'este retard.


El grup parlamentari d'Esquerra Unida a Aragó considera que la falta d'una Llei de Llengües és un incompliment d'Esglésies. Des de Chunta Aragonesista es considera que en la reforma de l'Estatut d'Autonomia s'ha perdut un temps preciós per a posar en marxa la normalització lingüística