L’espanyolisme lingüístic (
vg. Torner 2007, punt 0) s’oposa radicalment tant a la normalització de l’ús del català com a l’autonomia política de Catalunya: de fet, en una actitud de caire colonial, no accepta que Catalunya tingui el dret de decidir ni tan sols en allò que afecta directament la seva llengua i la seva cultura (per exemple l’ensenyament, la cultura o la política lingüística).
[+]
