01.06.2021
La crisi social, econòmica i sanità ria que ens deixa aquesta pandèmia, sumada a la crisi polÃtica i institucional que fa dècades que patim, ens obliga a repensar les bases sobre les quals hem de reconstruir un paÃs que s’ha demostrat frà gil i ple de vulnerabilitats.
La cultura, que fou eix vertebrador simbòlic de la nació durant la transició, esdevingué amb el model liberal una simple indústria cultural en un món global que tendeix a marginar i arraconar les cultures minoritzades i les expressions artÃstiques deslligades dels grans oligopolis financers.
Les polÃtiques públiques no han afavorit un model propi d’equilibri entre la memòria i la innovació, i consegüentment no s’ha fet el trà nsit cap a un ple posicionament de la cultura com a eix central propi d’una societat avançada i adaptada als nous reptes. Alhora, el model autonòmic centralitzat ha impedit la cohesió d’un sistema obert, arrelat i en construcció permanent.
Llegiu-ne més...