Escola Valenciana ha criticat amb duresa l'anunci que ha fet aquest dilluns el conseller d'Educació de la Generalitat valenciana, Alejandro Font de Mora, de suprimir les línies en valencià i substituir-les per una única línia d'ensenyament. Segons el director de l'entitat, Vicent Moreno, això suposa "una agressió al futur de la llengua" i constitueix "un atac frontal al plurilingüisme i la qualitat de l'ensenyament de qualitat". L'entitat critica que en nom del plurilingüisme se suprimisquen els programes que millors resultats han donat en coneixement de llengües i s'aposte per "un sistema no avaluat que no respon a cap criteri pedagògic i se situa justament al contrari de l'opinió dels experts. Aquest model proposat és una greu equivocació perquè els alumnes no dominaran les tres llengües". Escola Valenciana fa una crida a la resposta per part del sector educatiu i de la societat valenciana en general per "demostrar que volem un sistema educatiu valencià de qualitat i un futur d'oportunitats per les generacions que venen" [+]

25.11.2021

 

Davant del recent aval del Tribunal Suprem a la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que obliga tots els centres educatius catalans a fer un mínim d’un 25% de les classes en castellà, la plataforma unitària Somescola -de la qual en formem part la FOLC, entre altres entitats- manifesta que:

 

1. Aquesta sentència és un nou intent d’agressió al model d’escola catalana i el seu enfocament pedagògic. Un model consolidat, garant de competències lingüístiques i avalat àmpliament per la societat catalana al llarg de dècades. Tant els estudis com les dades sobre els resultats de la immersió lingüística evidencien que és un model d’èxit, tant per als alumnes com per al si de la societat: contribueix a la cohesió social, a la igualtat d’oportunitats i a la normalització de l’ús del català.
2. Somescola considera intolerable la intrusió dels tribunals per regular el model i la política educativa del país. Són els professionals de l’educació, i no els juristes, els qui han de determinar quin model d’ús garanteix la competència lingüística dels alumnes en cada cas. Que un jutge determini de manera arbitrària el percentatge d’hores que calen per aprendre una llengua és un escarni als professionals de l’educació.
3. Sentències com la del TSJC abonen arguments falsos i perillosos d’instrumentalització política de l’educació i de la llengua. Davant d’això, ens reafirmem en el fet que l’escola catalana ha estat i ha de seguir sent un actor cabdal que afavoreixi la inclusió i la cohesió social al nostre país, des d’una perspectiva intercultural. D’aquesta manera, que segueixi garantint la igualtat d’oportunitats de creixement acadèmic i personal, inclosa la competència comunicativa plena en les llengües d’ús normal a la societat.
4. Somescola denuncia que aquesta sentència no representa un cas aïllat: els continus atacs polítics i judicials contra la llengua catalana i l’educació en català responen a una voluntat de minoritzar la llengua catalana en tots els seus usos socials, fins al punt que els diferents àmbits d’actuació en català, inclòs el model d’escola catalana, viuen sota una amenaça permanent. De fet, al contrari del que alguns voldrien fer creure, la situació del català a les aules viu una situació crítica, segons els darrers informes del Departament d’Educació: més d’un 28% d’alumnes no fa servir mai o gairebé mai el català a l’escola, per posar només un exemple.

   Llegiu-ne més...

El president d'Acció Cultural del País Valencià, Eliseu Climent, i l'advocadessa de l'entitat, Mercè Teodoro, han comparegut al senat espanyol, a petició de l'Entesa Catalana de Progrés, per presentar i explicar la Iniciativa Legislativa Popular 'Televisió sense fronteres', avalada per 651.650 signatures. Climent ha demanat als governs valencià i espanyol que facin possible la reciprocitat de les emissions de TV3 i Canal 9 al País Valencià i Catalunya, i ha dit que ACPV tenia 'grans expectatives' al respecte, ja que 'en ple segle XXI ningú no entén que es posin tanques a la comunicació'.[+]

22.11.2021

El president de la FOLC, Vicent Maurí, assistirà a l’acte organitzat per sis entitats que treballen per la llengua i la cultura del País Valencià, que comptarà amb la intervenció de representants de la producció audiovisual, institucionals i del món acadèmic.

Aquest pròxim dimecres, 24 de novembre, a les 19 h. L’Octubre Centre de Cultura Contemporània serà el punt de trobada on s’abordarà la iniciativa de les principals entitats que treballen per la llengua i la cultura al País Valencià de consensuar, mitjançant el diàleg, una posició valenciana per a reclamar la reforma de l’avantprojecte de Llei General de Comunicació Audiovisual, i que aquesta futura llei defensi i promogui la diversitat cultural i lingüística de l’Estat espanyol, i que mitjans públics com À Punt disposin de les mateixes fonts d’ingressos i de protecció que RTVE.

L’acte reunirà representants dels sectors de la producció audiovisual, l’institucional i l’acadèmic: Vicenta Tasa, directora Càtedra Drets Lingüístics; José Maria Vidal, president Consell Valencià de l’Audiovisual; Ximo Pérez, vicepresident de PAV; Cristina Abril, presidenta d’AVAPI i Rafa Molés, membre d’AVANT, que seran presentats i moderats per Xavier Aliaga, periodista.

Les entitats organitzadores són Acció Cultural del País Valencià (ACPV), Associació Cívica Valenciana Tirant lo Blanc, Octubre Centre de Cultura Contemporània, Plataforma per la Llengua País Valencià, Escola Valenciana i la Intersindical Valenciana. Aquestes dues darreres són entitats integrants de la Federació d’organitzacions per la llengua catalana, FOLC. El seu president, Vicent Maurí, assistirà a l’acte, acompanyat entre d’altres per l’assessor en temes audiovisuals de la FOLC, Daniel Condeminas.

Cal recordar que la FOLC va presentar al·legacions a les dues consultes públiques de l’avantprojecte de llei estatal de l’audiovisual, així com va participar en l’elaboració del manifest d’Enllaçats per la Llengua «La futura llei estatal de l’audiovisual ha d’anar a favor del català, no en contra», acordat el mes de setembre.