El desè aniversari del primer article en català a la Viquipèdia arriba en el millor moment: més de 300.000 articles penjats i la desena posició en el rànquing de qualitat avalen aquesta versió catalana que ja compta, actualment, amb una mitjana de 300 editors diaris. [+]

10.09.2020

La reivindicació de la reciprocitat televisiva té una llarga tradició. S'ha reclamat des del 1985 i ha continuat amb insistència al llarg dels darrers 35 anys. Recordem molt breument les campanyes d'ACPV «Televisió sense fronteres», la de la xarxa d'entitats «Enllaçats per la Llengua» amb l'eslògan «una llengua amb senyal» i la de la Plataforma per la Llengua amb «El català sense fronteres» i l’acte organitzat per la FOLC el 2017 «Per la reciprocitat plena i la creació del Consell Audiovisual Català», amb representants de les tres corporacions audiovisuals de Catalunya, el País Valencià i les Illes i una representació institucional de la Catalunya Nord.

La situació actual és la següent: En la darrera dècada s’han signat acords institucionals per a la reciprocitat dels senyals televisius (entre els governs català i balear el 2009 i entre els governs valencià i català el 2016). Amb moltes limitacions tècniques, la reciprocitat televisiva només existeix –a les Illes Balears i al Principat- per als senyals televisius de la CCMA i d’IB3. A més, l’any 2018 van començar les emissions del canal (només per internet) «Bon Dia TV», elaborat conjuntament per TV3 i IB3. Som, per tant, molt lluny de la reciprocitat plena que es reclama.

 

Llegiu-ne més...

Per raons geoestratègiques, imagino ja que ne sé res de tot això. L’Estat espanyol va decidir fer les vies de tren amb una amplada diferent de la resta dels països del nord. Ja és conegut com ha anat de bé això a l’hora de fer les comunicacions amb França. [+]

16.06.2020

El Tribunal Suprem espanyol dona la raó a l'Advocacia de l'Estat que va considerar la tardor passada que la Generalitat Valenciana s'havia de comunicar en castellà amb les administracions catalanes i balears perquè el valencià és «només oficial a la comunitat valenciana» i, per tant, que la decisió sobre la llengua amb què les institucions del País Valencià s’han d’adreçar a les del Principat, la Franja i les Illes és competència de l’estat espanyol.

La crítica que va fer aleshores la FOLC contra l'advocacia de l'Estat és extensible al Tribunal Suprem. ¿De què serveix un tribunal si en comptes de donar una solució raonable ho complica més, afegint en la seva «solució» una nova discriminació, una imposició injustificada del castellà que discrimina l'ús del valencià, emparant-se en arguments legalistes?

Donem suport i compartim les crítiques del sindicat STEPV-IV, Escola valenciana, la Plataforma per la Llengua i la Federació Llull. Creiem molt necessària i urgent la proposta d'una llei d'igualtat lingüística que garanteixi els drets dels parlants de tot el territori i la Campanya perquè les institucions de tot el territori facin una declaració a favor de la unitat de la llengua.

El Tribunal Suprem espanyol es desacredita una vegada més davant la ciutadania i davant Europa quan actua com un tribunal d'ordre públic franquista contra els parlants de la llengua catalana.

Llegiu-ne més...