03.12.2020

La FOLC, Federació d’Organitzacions per la Llengua Catalana, organització que agrupa una seixantena d’entitats culturals, sindicals, educatives i cíviques del País Valencià, les Illes Balears, la Franja, Catalunya, i la Catalunya Nord en territori administratiu francès, presenta les següents al·legacions a l’Avantprojecte de Llei General de Comunicació Audiovisual:

1. En tant que aquesta futura llei suposarà la transposició de la Directiva europea 2018/1808 de serveis de comunicació audiovisual a la legislació estatal, cal subratllar que aquesta Directiva assenyala que els Estats poden “imposar obligacions per garantir l’adequada prominència dels continguts d’interès general”, vinculats a “objectius” com “la llibertat d’expressió i la diversitat cultural”. I cal recordar que l’article 22 de la Carta dels drets fonamentals de la UE esmenta tres pluralismes que cal respectar: el cultural, el religiós i el lingüístic. Concretament, l’article 7 bis de la Directiva europea indica que “els Estats membres podran adoptar mesures per garantir l’adequada prominència dels serveis de comunicació audiovisual d’interès general”. I la diversitat lingüística és part integrant i definitòria d’aquesta diversitat cultural que la Directiva Europea assenyala com a objectiu dels continguts d’interès general. Concretament la Directiva indica que "qualsevol mesura adoptada pels Estats membres en virtut de la Directiva 2010/13/UE ha de respectar (...) la diversitat cultural i lingüística, d’acord amb la Convenció de la Unesco sobre la protecció i promoció de la diversitat de les expressions culturals”. Precisament, la Convenció de París del 2005 afirma que "la diversitat lingüística és un element fonamental de la diversitat cultural". És més l’article 6 de la Convenció, sobre els "drets de les Parts en l'àmbit nacional" (és a dir estatal), assenyala que les Parts (els Estats) "podran adoptar mesures per a protegir i promoure la diversitat de les expressions culturals en els seus respectius territoris"

Llegiu-ne més...

[+]

17.11.2020

Ahir el Punt Avui va publicar aquest article del Rafel Castellanos i la Blanca Serra que podeu llegir tot seguit:

«No podem ni volem espe­rar més. Després de 35 anys de la pri­mera rei­vin­di­cació de la reci­pro­ci­tat dels mit­jans de comu­ni­cació audi­o­vi­su­als entre les Illes Bale­ars, el País Valencià i Cata­lu­nya, ha arri­bat l’hora de pren­dre el com­promís ferm de fer pas­sos deci­dits per acon­se­guir la reci­pro­ci­tat plena: volem com­par­tir ple­na­ment els mit­jans audi­o­vi­su­als i créixer ara per dis­po­sar de les millors eines per a garan­tir la vita­li­tat de la nos­tra llen­gua.

Després de la taula rodona orga­nit­zada per la Fede­ració d’Orga­nit­za­ci­ons per la Llen­gua Cata­lana, la FOLC, el 25 de maig del 2017 “Per la reci­pro­ci­tat plena i la cre­ació del Con­sell Audi­o­vi­sual en català” amb repre­sen­tants de les tres cor­po­ra­ci­ons de les ràdios i tele­vi­si­ons públi­ques de Cata­lu­nya, el País Valencià i les Illes i una repre­sen­tació de la Cata­lu­nya del Nord, la reci­pro­ci­tat tele­vi­siva encara només exis­teix per als senyals tele­vi­sius de la CCMA i d’IB3. Som, per tant, molt lluny de la reci­pro­ci­tat plena que la FOLC recla­mava fa tres anys.

La FOLC va pre­sen­tar la tar­dor del 2019 una cam­pa­nya per rei­vin­di­car la reci­pro­ci­tat plena i l’espai de comu­ni­cació en català, que va començar amb la difusió amb vídeos d’opi­ni­ons favo­ra­bles a aquests dos objec­tius de per­so­na­li­tats de l’àmbit cul­tu­ral, periodístic i audi­o­vi­sual. La cam­pa­nya ha con­ti­nuat l’any 2020 afe­gint-hi la neces­si­tat de la modi­fi­cació de la llei gene­ral de l’audi­o­vi­sual, que haurà d’apro­var el Congrés espa­nyol per incor­po­rar-hi la nova direc­tiva euro­pea sobre ser­veis de comu­ni­cació audi­o­vi­sual, així com també les diver­ses legis­la­ci­ons vin­cu­la­des que hau­ran de pas­sar pels par­la­ments de les Illes, de Cata­lu­nya i les Corts Valen­ci­a­nes. Una direc­tiva que pot supo­sar el pas més ambiciós pel que fa a la pro­moció i la garan­tia del plu­ra­lisme cul­tu­ral i lingüístic de l’oferta audi­o­vi­sual euro­pea. Par­lem d’unes refor­mes legis­la­ti­ves que per­me­tin dotar-nos d’una nor­ma­tiva que garan­teixi la presència del català a les pla­ta­for­mes digi­tals i també a les TV pri­va­des espa­nyo­les.

Llegiu-ne més...

La Universitat d'Alacant ha dut a terme un estudi que ha analitzat les pàgines web dels 510 municipis valencians que tenen presència a Internet. El 53,9% tenen versió catalana, percentatge que passa al 69,6% quan es parla d'ajuntaments de municipis de domini lingüístic català. En canvi, els mateixos percentatges parlant del castellà són de 90,4% i 86,9%, fet que posa de manifest que s'afavoreix amb claredat aquesta llengua. La conclusió de l'estudi, elaborat pel professor de Sociologia Lluís Català Oltra, és que s'avança amb la presència del català a la xarxa però de manera precària, lenta i amb imperfeccions, 'llastrat per la consciència comuna que la llengua és una qüestió secundària'. [+]